Acceptant com a referència el vocabulari mariner a què recorre en els grans moments el president de la Generalitat, potser la nau ha entrat al Triangle de les Bermudes o en un camp magnètic. Fins ara l’estratègia d’Artur Mas només tenia un nord: convocar la consulta sobiranista. Fixada la intenció, l’única opció que podia garantir-la era el pacte amb Esquerra Republicana, que es va concretar a través d’un acord de governabilitat que va permetre la mateixa investidura de Mas.

Quatre mesos després de la signatura d’aquest acord, la tripulació ha quedat desconcertada. D’un costat, el president Mas ha demanat als seus consellers que llancin caps al vaixell enemic. En una reunió que havia de ser secreta però que va acabar més filtrada que el cafè el president de la Generalitat va fer saber a l’opinió publicada la voluntat de recuperar el diàleg amb Madrid. De l’altre, dirigents significats de Convergència Democràtica i el mateix president comencen a fer l’ullet al PSC. Mentrestant, Duran i Lleida posa data de caducitat a l’acord amb Esquerra.

Per donar aire de credibilitat al gir del vaixell, el conseller més creïble, Andreu Mas-Colell, acudeix a la tercera reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de l’era Rajoy i en surt ben pagat. I es multipliquen els rumors i les brames sobre la bona disposició del govern de l’Estat per redistribuir la nova flexibilització del dèficit públic que previsiblement aprovarà Brussel·les i per obrir de nou el diàleg fiscal. Fins i tot Rajoy semblaria disposat a reconèixer, d’una manera o una altra, la “singularitat constitucional” del cas català i del basc.

Potser Espanya s’enfonsa o potser Mariano Rajoy ha pres de tot, però d’una manera o altra, a Madrid ja no bufa el mateix vent de tempesta i l’avís ha arribat a la Generalitat, que ha girat la nau de popa. Els missatges van i vénen de sant Jaume a la Moncloa i de la Moncloa a sant Jaume. La tripulació no sap cap a on mirar i el públic de la sala no entén res. La víctima de tanta bonança sembla ser la consulta, a la qual sembla haver renunciat fins i tot la mateixa Esquerra, que pela patates a coberta mentre remuga que potser sí, que hi haurà eleccions plebiscitàries.