En aquest tast d’estat de benestar que ens han posat davant dels nasso aquests darrers anys, que feia que quan viatjaves arreu d’Europa trobaves que les seves escales mecàniques eren tronades si les comparaves amb les nostres, no hem tingut temps de saber què és això de la comoditat.

El grau de comfort, la comoditat, és un concepte que en canvi serveix per determinar com evolucionen les societats modernes. Un distintiu de progrés. Si en una societat hi ha un alt grau de comoditat, els seus ciutadans deuen ser més feliços, deuen estar més contents amb la realitat que els envolta. La satisfacció com a reafirmació. Aquest hauria de ser el relat i objectiu més important per qualsevol govern.

La comoditat és ara un element clau no només per fer un país, sinó per fer una manifestació. Manifestar-se, que és un dret ciutadà, que forma part de la llibertat d’expressió, de la voluntat de poder dir el que pensem, té també moltes mirades i interpretacions, i el nou sedàs ara de cara a l’11 de Setembre és el de la comoditat.

És cert que amb les manifestacions passa com amb els concerts de música. Els seguidors més ferms dels músics són el que s’estranyen de veure segons qui, amb la voluntat de ser només ells els purs, els únics, els descobridors d’un virtuós concret, i rabien quan veuen algú que també fa aquella descoberta.

Què pretenen els promotors de les manifestacions? Mobilitzar i sumar el màxim nombre de ciutadans a la seva pancarta, causes i idees, o ser pocs i bons, còmodes, o acomodats a lemes i pancartes.

L’estira i arronsa que també acaba cansant. Seria d’agrair que sense traïr l’objectiu de mobilització, també es fos generós amb tot això de la comoditat, de manera que com més s’afegeixin al gruix de la manifestació, millor.

També és cert que les comoditats cadascú se les administra com pot, i que ja fa massa temps que el carrer, amb manifestacions o sense, duu una velocitat i ritmes molt diferents al dels polítics.

Quin curs més incòmode que ens espera, si d’allò que es resol en una hora, ens dona teca per setmanes, i mesos.