El Dia Internacional de la Dona es commemora el 8 de març des de fa més d'un segle. La data la van instaurar les feministes dels Estats Units, després d'una gran revolta per la igualtat de drets. Al llarg de les últimes dècades, el 8-M havia passat sense gaire pena ni glòria, a Espanya, fins que ara fa cinc anys, el 2018, el moviment va desbordar tots els pronòstics amb una aturada i desenes de manifestacions a les principals capitals del país, des de Sevilla fins a Bilbao. El lema, si parem totes, s’atura tot. A Catalunya, el lila va desplaçar estelades, senyeres i rojigualdes. El Dia de la Dona va guanyar-se per mèrits propis un lloc en una agenda mediàtica tipa del post procés. En aquella època seguien les negociacions infructuoses per elegir president i el nom de Quim Torra encara no sortia a cap travessa.

Un mes i mig després d'aquella gran mobilització arribaria la sentència de La Manada. La primera, la de l'Audiència Provincial de Navarra, que va concloure que els cinc indesitjables que van violar una noia en un portal durant els Sanfermines de 2016 només havien abusat d'ella, però que no l'havien agredit pas, que no hi havia hagut violència ni intimidació. Una sentència que després seria corregida pel Tribunal Suprem i que va ser la llavor d’un agermanament sense precedents, el #yosítecreo, que no demanava el carnet de filiació a la companya de protesta. Aquella injustícia inicial va fer bullir la sang d'un moviment que acabava de fer un cop de puny sobre la taula. I va motivar la controvertida llei del només sí és sí que aquest 8-M s'ha convertit en la poma de la discòrdia.

És incomprensible el moviment del PSOE en aquest sentit. No té justificació que el fred de peus de les enquestes arran de les reduccions de condemna no desitjades que ha provocat la norma hagi pogut més que els seus principis. I que s'acabi corregint el text abraçant-se no només al PP i Cs, sinó a Vox. Una reforma que, per cert, no servirà per revertir els centenars de rebaixes de penes que s’han produït fins ara. I enmig de la batussa política ens hem perdut en si dos anys amunt o dos anys avall sense posar el focus en el realment important, si la llei aconsegueix el que hauria de ser l’objectiu últim, dissuasiu pels violadors. I segons apunten els experts en reinserció, aquesta diferència no sembla que sigui un factor determinant.

El calendari electoral, el clima de campanya permanent d'aquest 2023, ha fet un flac favor al Dia Internacional de la Dona d'enguany. Que l'oportunisme d'uns i altres no enteli la raó de ser del 8-M. Des del meu punt de vista, la clau per seguir transformant i escampant la caspa que encara tenim adherida com a societat implica voler-nos i saber-nos còmplices, aliades. No només a nosaltres, també a ells, els homes i els que no se senten ni una cosa ni l’altra. Tots. Posant en valor els millors atributs de la dona: empatia, intuïció, perseverança, esperit de superació. I enviant a la paperera de la història aquest maleït concepte cristià tan nostre, la culpa. La culpa, femení, singular, quina casualitat. La culpa, pels violadors.