Per ara sabíem que Oriol Junqueras havia contrarestat l’oferta de llista conjunta d’Artur Mas proposant-li llistes separades, un paraigua que les agrupés i un govern de concentració posterior. Ara sabem també –el mateix Junqueras ho va fer públic dissabte- que Esquerra estaria disposada a oferir al líder de Convergència la presidència d’aquest govern d’unitat encara que el seu partit no guanyés les eleccions. El president d’Esquerra va definir aquesta oferta com un “acte de generositat”.

Així es pot entendre, en efecte, però la proposta té altres lectures menys grates. En primer lloc, tot i que la majoria dels independentistes que mai votarien CiU destrien la persona de Mas, que té molta més acceptació en les enquestes que la federació que lidera, no es pot deixar de pensar que la decisió comportaria una greu distorsió democràtica. Una alteració de la voluntat de la majoria dels votants. Ni que sigui dins un procés tan extraordinari com el que hauria portat a les eleccions i el que se’n desprendria després. En un darrer tram cap a la independència el liderat polític que ha de conduir la situació ha de ser fort. Tan “inequívoc”, en expressió del mateix Mas, com la voluntat majoritària d’aconseguir la independència. Poc sòlid seria si es derivés més d’un “acte de generositat” que de la victòria a les urnes.

Hi ha més problemes. Artur Mas ha demanat una llista unitària perquè, al seu parer, si és ell qui ha de liderar el camí fins a la independència, necessita molta més estabilitat. L’estabilitat que permetria una majoria absoluta al Parlament. El líder de Convergència i Unió ha patit molt durant aquesta legislatura els inconvenients de dependre dels altres. La minoria parlamentària que pateix la federació que presideix li ha amargat la vida. I ho ha posat tot molt fàcil als seus detractors polítics. Fer un pas més decidit i fer-ho depenent de la “generositat” del grup parlamentari que hauria guanyat les eleccions el deixaria en una situació encara molt més precària. En un moment en què no s’ho podria permetre.

I encara, l’acceptació de l’oferta multiplicaria els malentesos i fins i tot podria afectar el resultat electoral de la mateixa Esquerra. Ha fet bé Oriol Junqueras de dir-ho abans de les eleccions, perquè els votants tenen dret a saber què farà el partit que triïn amb els seus vots. Sobretot, si es tracta de decisions tan importants. Però això pot retraure precisament els mateixos que no acceptarien votar una candidatura unitària. I després deixaria en una evidència descarnada el mateix Artur Mas, perquè es farien inevitables les acusacions que li retraurien “agafar-se a la poltrona” o “voler-se mantenir en el càrrec malgrat haver perdut”. Allò que caldrà precisament en aquells moments serà la màxima autoritat moral. Que només es pot tenir com a conseqüència d’una victòria electoral. Com més clara millor.