El PSC ho ha apostat tot a la unitat d'Espanya. Com si fos un jugador de casino, ha posat en risc la seva història, la implantació territorial, la presència a les institucions i la imatge de partit central a canvi de falcar el bloc del 155. 

L'aposta s'ha traduït, entre altres, en un acostament cada vegada més indissimulat a Societat Civil Catalana que va culminar amb el famós selfie entre rojigualdes d'Iceta amb Millo, Albiol i altres dirigents del PP i de Cs. Ja no importava que el nucli fundador de l'entitat espanyolista hagués tingut vincles directes amb la ultradreta ni que grups feixistes convoquessin a les seves manifestacions sense problema.

La degeneració del PSC en la tolerància amb la ultradreta va culminar aquest dijous amb les declaracions de Daniel Mòdol. El regidor del PSC a l'Ajuntament de Barcelona –i que va ocupar la cartera d'Arquitectura, Paisatge Urbà i Patrimoni a l'equip de govern d'Ada Colau- va expressar la seva satisfacció per l'incendi que va acabar fa poques setmanes amb l'Ateneu Popular de Sarrià.

Mòdol, després de qüestionar que fos un atac feixista –“No ha estat demostrat que ho hagi estat”, va dir-”, va comparar els “delinqüents” que van cremar el local i el van omplir de pintades nazis amb “els que ocupen il·legalment un edifici”. “Que s'ha cremat l'edifici? Sincerament, a dia d'avui, estic content”, va concloure l'edil socialista. Després, a través de les xarxes socials, va intentar rebaixar la monumental polèmica assegurant que es referia a les condicions de seguretat del local però el mal ja estava fet.

L'edil del PSC mai podrà al·legar desconeixement ja que quan formava part de l'equip de govern de Colau va ser precisament regidor del districte de Sarrià. L'incendi de fa poques setmanes no va ser un cas aïllat sinó la culminació d'un cúmul d'atacs contra el local que, entre altres, feia servir el CDR local. El barri, a més, ha estat el focus d'activitat espanyolista i ultradretana centrada a la plaça Artós des d'on han sortit algunes de les manifestacions més violentes dels darrers mesos –com la que va acabar amb l'atac als estudis de Catalunya Ràdio-.

Les paraules de Mòdol no són anecdòtiques i arriben una setmana després que el PSC no assistís a l'homenatge del Parlament als republicans represaliats pel franquisme amb l'excusa peregrina que es vinculava l'actual situació amb la dictadura. Potser, el que hauria cogut és el discurs de Roger Torrent: “Alguns valors del franquisme i ideals feixistes continuen presents; mai han desaparegut del tot” tot recordant les “agressions amb simbologia nazi que s'han produït els últims mesos a Catalunya”. O el PSC canvia radicalment aquestes actituds o la seva degradació política i moral continuarà fins a convertir-se en una mala còpia de Ciutadans i, com diu el tòpic, sempre és molt millor l'original que la còpia.