Un dels elements fonamentals de qualsevol democràcia és la legitimitat del procés d’elecció dels representants de la ciutadania. L'acceptació majoritària dels resultats n'és l'element fundacional. Sense acceptació, no hi ha representació. Un dels primers a parlar de legitimitat en un sentit teòric va ser Max Weber, que l’associava a "la probabilitat de trobar obediència dins d’un grup determinat per a mandats específics". Weber relacionava legitimitat amb autoritat, i apuntava una autoritat de tipus racional, en què l'obediència prové de l'acceptació per part de la ciutadania d’un sistema de normes.

Les eleccions als Estats Units han deixat un escenari previsible i anunciat, i que pot representar una amenaça per a la pròpia legitimitat del procés. El candidat republicà, Donald J. Trump, ja va anunciar fa setmanes la seva intenció d’impugnar els resultats de les eleccions si és proclamat com a perdedor, en una campanya d’atacs contra la fiabilitat i legitimitat del sistema de vot per correu. Aquesta matinada mateix, Trump ha anunciat que recorrerà al Suprem davant del que ell considera un "frau electoral". No és res nou. Ja a les eleccions de fa quatre anys, l’aleshores aspirant republicà a la presidència va rebutjar comprometre’s a acceptar els resultats de les eleccions.

De fet, la història electoral americana ens recorda un passat extens d’impugnacions. La més recent, la de l’any 2000, després d’una votació ajustada a Florida i d’una dura contesa entre Bush i Al Gore, que va acabar amb el republicà com a president dels Estats Units. La història de litigis és llarga, però en cap cas havia arribat al punt de desprestigi de l’actual president. I és això, precisament, el que ens ha de servir com a toc d’alerta.

És imprescindible en una democràcia que la legitimitat electoral no estigui en qüestió, perquè és justament això el que dona validesa democràtica al sistema institucional i polític d’una societat. Sense legitimitat no hi ha democràcia, i quan es qüestiona un procés electoral per interessos personalistes, es posen en risc els propis fonaments democràtics de tot el conjunt.

Davant l’escenari electoral a Catalunya previst pel 14 de febrer, i com a conseller que lidera el Departament encarregat de l’organització dels processos electorals a Catalunya, la legitimitat és l’element clau a garantir. I per garantir-la, hem de posar totes les eines per ser altament escrupolosos amb la preparació tècnica de les eleccions, comunicar amb la màxima transparència tot el procés, i garantir que en aquestes eleccions la ciutadania pugui exercir el seu dret a vot amb plena confiança en tot el procediment.

La Covid-19 suposa un repte indiscutible en l’organització d’una jornada electoral, i ens obliga a augmentar al màxim el nostre nivell d’autoexigència en la definició logística de tot el procés. Aquest és el compromís que hem pres des del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència i, en aquest sentit, hem definit un pla organitzatiu que té tres objectius: minimitzar els riscos per a la salut de les persones, garantir el dret de vot de tothom i oferir legitimitat al procés electoral. I en aquest sentit, cal agrair d’entrada l’esforç que faran els ajuntaments d’arreu del país, amb qui treballarem de forma coordinada per habilitar els espais electorals necessaris.

Aquests tres objectius, entre moltes altres coses, passen per incentivar tant com sigui possible el vot per correu, perquè és el que permet a tothom exercir el seu dret a vot independentment de la seva situació de salut. És per això que proposarem a la Junta Electoral Central que la petició de vot per correu sigui telemàtica, i que l’entrega del vot per correu pugui realitzar-se sense sortir de casa, podent entregar la butlleta al mateix funcionari de Correus, que és qui exercirà com a custodis del vot.

Tot això no ho volem fer sols. Hem de ser-hi tots, també els partits. Contemplem la creació d’una mesa de partits amb representants de cada grup parlamentari (on s’hi afegiran la resta de candidatures proclamades) amb qui es farà un seguiment continu de les decisions adoptades, s’acordaran decisions d’especial rellevància i es debatrà quin format ha de tenir una campanya electoral que, de ben segur, serà diferent a les que hem viscut fins ara.

Hem reivindicat sempre com a Govern la defensa dels drets fonamentals, i el dret a vot n’és un. Al cap i a la fi, la participació democràtica és el que genera legitimitat per damunt de qualsevol altra cosa. I sabem, per experiència, que la democràcia no és impugnable.