Em cremen els dits, em bull el cap i tinc el cos carregat de ràbia. Totes sabíem que les detencions de membres de CDR que s'han efectuat aquest matí havien d'arribar. Era d'esperar que, en tant que dissidents, fossin castigats; però, afortunadament, hom mai no s'acostuma a aquestes notícies. No em pot deixar de bullir la sang sabent que unes persones han estat acusades de terrorisme per accions com ara fer talls a carreteres. Sí, senyores i senyors, de terrorisme. Ara resulta que les carreteres, les balles dels peatges, les vies del tren i, suposo que aviat també els contenidors, són víctimes del terrorisme.

Aquesta estratègia no és nova. Aquesta forma d'actuar que té com a objectiu últim sembrar el pànic té molt a veure amb Euskal Herria, on s'ha arribat a acusar periodistes de terrorisme. O amb casos com els joves d'Altsasu, que, avui fa exactament 512 dies, van entrar a presó acusats, també, de terrorisme per haver tingut una baralla de bar on van resultar ferits uns guàrdies civils. I hem de sumar també aquí les flagrants sentències a rapers com Valtònyc, Pablo Hasél i La Insurgencia i altres artistes i persones que, en definitiva, s'han atrevit a alçar la seva veu per dir el que els que ostenten els òrgans repressors no volen escoltar.

Ahir tot just, en una xerrada sobre Periodisme i Llibertat d'Expressió, emmarada en la Setmana per la Llibertat d'Expressió de la plataforma No Callarem, es parlava d'aquesta desmesura. La taula, promoguda pel més que necessari Grup de Periodistes Ramon Barnils, va comptar amb la presència dels periodistes David Bassa i Quico Sallés i l'advocada Laia Serra. En aquesta es va abordar l'escalada repressiva que estem vivint els darrers temps en forma de sentències judicials desproporcionades, empresonaments injustos, multes enormes, detencions, càrregues policials, censura mediàtica, difusió de mentides i calumnies i moltes altres formes de repressió que molts -ingenus, potser- no esperàvem veure perquè pensàvem que formaven part del passat.

Quico Sallés va posar de manifest com les darreres manifestacions les periodistes hem rebut de valent; i això, evidentment, no és casual ni gratuït. També en la línia del treball que hem de realitzar els periodistes, David Bassa, de TV3 explicava com es veuen obligats a sortir a cobrir notícies sense logos per no ser reconeguts i no patir atacs. Uns atacs que ningú no ha impedit que es facin efectius perquè no hem d'oblidar que la repressió també prové grups d'ultradreta que tornen a estar molt ben organitzats i traient múscul sovint. Uns grups als quals els Mossos d'Esquadra reconeixen que no estan dedicant tots els esforços i recursos necessaris per tenir-los controlats.

Es constata, per tant, també amb la premsa que, com diu l'advocada Laia Serra, hi ha una sobreregulació de les eines que fa servir l'estat per protegir-se de la difamació. I aquí no parlo de la premsa de la "caverna"; que acusa TV3 d'adoctrinar i als catalans que no segueixen els renglons marcats, de violents. Aquí em refereixo a la premsa que vol explicar què està passant. A la premsa, que tot i que ara la separació de poders no s'estili, vol exercir de Quart Poder.

Ara és el moment, gràcies -o, millor dit, desgràcies- al context que ens envolta, que la premsa, els periodistes, que som una professió que històricament ens hem caracteritzat per ser conformistes i individualistes, ens hem d’unir més que mai i aixecar la veu plegades. Som els que tenim l'obligació, i no només en el terreny ètic i moral, de donar a conèixer el que està passant per tal de poder aturar aquesta desmesura. Perquè si una cosa no li agrada a l'opressor, per molt immune que sigui, és que el món sàpiga que no està actuant correctament. Contra la desmesura de la injustícia, hem d'aplicar llums i taquígrafs. I també hem de denunciar, com ara acabem de fer tres companyes fotoperiodistes, sempre que se’ns impedeixi fer la nostra feina per la força. Hem de lluitar amb ungles i dents per la nostra llibertat d’expressió perquè aquesta és també la de tothom qui ens ha triat per a estar informat.

Xavier Vinader, per tu, etern Mestre, perquè t'ho dec, i t'ho devem, seguirem lluitant per destapar la veritat i lliurar l'oprimit. Mai no callarem, i encara menys quan no ens vulguin emmordassar.