És possible comparar la bandera republicana i la franquista, sense posar-se vermell? Doncs es diria que sí: no que li caigués la cara de vergonya al portaveu adjunt del PP al Congrés, Rafael Hernando, després de dir que totes dues banderes eren igual d'il·legals; va ser la seva manera de retre un “sentit homenatge” règim democràtic espanyol dels anys 30 en el 83 aniversari de la seva instauració. Hernando opinava després de veure un diputat d’Esquerra Unida lluint una bandera de la República el passat 14 d’abril.

No és el primer cop que aquest dirigent del PP arma escàndols amb les seves opinions sobre el franquisme i la seva actuació. Fa uns mesos va acusar els descendents de les víctimes de Franco de recordar-se dels seus avantpassats només per rebre subvencions públiques gràcies a la Llei de memòria històrica. L’associació de les víctimes el va denunciar als tribunals. Però no sembla que n’hagi tingut prou.

Només una amnèsia diagnosticada o la mala fe poden justificar una comparació similar entre víctimes i botxins. Que cap de les dues banderes no siguin actualment vigents no les fa equiparables de cap manera. Una és la del règim democràtic sorgit d’unes eleccions i proclamat sense sang, i l’altra la dels criminals que el van tombar i van provocar la guerra civil.

Hernando és un dels exemplars més representatius d’aquest PP desvergonyit i alliberat de prejudicis, que es nega a condemnar el franquisme, i que recupera els vells arguments de la dictadura per analitzar la història recent d’Espanya. Arguments que pretenen posar a un mateix nivell víctimes i botxins, demòcrates i lliberticides, repressors i reprimits. A aquesta ofensiva reaccionària s’hi afegeixen entusiastes molts opinadors de les televisions i ràdios pròximes al partit del govern espanyol. És imprescindible que des de la banda dels que tenen memòria històrica no s’abaixi la guàrdia: és un servei que mereixen, no només els qui van patir, sinó molt especialment les generacions més joves.