En lloc d'aprofitar la interinitat espanyola, fa dies que els partits independentistes s'han endinsat en una picabaralla com marca la tradició. Potser ve d'abans, però un element destacat del pim-pam-pum és la moció que ha presentat la CUP per reafirmar el compromís del Parlament amb la declaració del 9-N. La candidatura té tensions internes i ha de respondre davant d'algunes bases que li demanen més duresa amb Junts pel Sí perquè no creuen en el procés si el que consideren burgesia el continua liderant. Les coses, com són. 

Però, a l'altra banda, tal com ens van tenir acostumats durant els tres mesos posteriors al 27-S, un sector de Junts pel Sí, encarnat bàsicament per Convergència Democràtica, respon amb missatges que atien el foc i donen la raó als que no creuen en el procés. Un exemple d'aquesta actitud és la que va mostrar aquest dimarts, durant un dinar, l'expresident Artur Mas. Sense citar la CUP -no calia- va ser molt crític amb els que es perden, des del seu punt de vista, en "l'estètica de la gesticulació". 

S'ha de dir que la posició d'Artur Mas és difícil. El desenllaç de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP va demostrar que el problema era de noms. El candidat a la reelecció va pagar amb el seu cap la manca d'intel·ligència que hi va haver durant aquells tres mesos fatídics. Sigui en clau política o més personal, té dret a sentir-se tractat injustament. Sobretot, si és real -i hi ha molts motius per pensar que sí- el seu compromís amb la creació d'un estat independent. Encara hi ha temps per actuar amb intel·ligència, per les dues bandes.