El desembre de 2021, l’editor del diari del Partit Comunista Xinès, Hu Xijin, va amenaçar la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-Weng, amb aquesta piulada: "Si vostè fos una líder separatista de la regió espanyola de Catalunya, ara ja seria a la presó. Així que doni gràcies pel fet de viure en llibertat a la província xinesa de Taiwan". La repressió de l’independentisme català mina la reputació de la Unió Europea i la seva capacitat d’influència sobre règims autoritaris o semi autoritaris que vulneren sistemàticament drets humans.

En el comitè d’investigació de l’ús de Pegasus a la Unió Europea, les pressions espanyoles intenten minimitzar la crítica de l’espionatge massiu del moviment independentista català utilitzant Pegasus. De moment, han aconseguit evitar que aquest comitè visiti l’Estat espanyol, i han reduït a una sola, la de l’advocat Andreu Van den Eynde, la participació de les víctimes catalanes en l’audiència específica sobre Espanya. Malgrat tot, de moment, l’informe provisional de la relatora és molt contundent, i l’audiència d’aquest dimarts no haurà ajudat a suavitzar-lo. Enviar-hi suposats experts a desprestigiar centres de recerca independents com Citizen Lab o Amnesty Tech, o que les autoritats espanyoles, la directora del CNI i el secretari general d’Administració Digital, es limitin a exposar quines són les funcions dels seus organismes i les lleis que les emparen, i es neguin a contestar preguntes pot tenir efectes contraproduents pels seus interessos.

Amb aquest tema de Pegasus, el Parlament Europeu té una oportunitat per començar a trencar la dinàmica de les institucions de la Unió Europea respecte a les vulneracions de drets humans per part de l’Estat espanyol en la repressió del moviment independentista. Fins ara, han estat només institucions com el Consell d’Europa, que no és un dels organismes de la Unió Europea, o comitès o relators de Nacions Unides els que han denunciat aquestes vulneracions.

La defensa de valors fonamentals està en els orígens i en els ideals que van inspirar la creació de la Unió Europea. La llibertat, la democràcia, la igualtat, el respecte pels drets humans i l’estat de dret, la solidaritat i la protecció social, la defensa de la història cultural i la diversitat lingüística són tots valors que encara avui la Unió Europea pretén defensar. En la defensa del dret d’autodeterminació, en canvi, a Europa s’ha estat molt més reticent que les Nacions Unides, i el Conveni Europeu de Drets Humans d’Estrasburg no l’explicita com un dels drets protegits, com sí que ho fa el Pacte de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides. Ara bé, això no significa que la Unió Europea hagi de tolerar, com ho ha estat fent aquests darrers anys, que drets humans com la llibertat d’expressió, el dret de manifestació, el dret de reunió i d’associació, el dret a la privacitat, el dret de participació política i el dret a un judici just, es vulnerin amb l’objectiu de reprimir l’exercici del dret d’autodeterminació.

Aquesta tolerància dona la justificació que necessiten governs d’arreu del món, no democràtics, per aplicar eines de repressió similars contra els seus propis moviments d’autodeterminació. En un informe recent de l’UNPO s’analitzen les eines repressives que utilitza l’Estat espanyol contra el moviment català, i per a cada una d’aquestes eines, exemples de la seva utilització per part d’Estats autoritaris contra les seves minories nacionals -Turquia i Iran amb els kurds, Vietnam amb els khmers krom, Xina amb el Tibet i els Uigurs, Algèria amb la Cabília, Indonèsia amb Papua Occidental, Rússia amb els Tàtars de Crimea, etcètera-. Aquestes eines comunes són l’ús excessiu de la força policial, la prohibició o limitació de les protestes, els tipus penals definits genèricament i aplicats arbitràriament, les acusacions falses de terrorisme, el mal ús de les mesures antiterroristes, l’ús ampli del delicte d’apologia del terrorisme o de la violència, el mal ús dels acords d’extradició i cooperació criminal i la vigilància i espionatge massiu.

Òbviament l’escala i l’amplitud de la repressió espanyola no és comparable a la que pateixen molts d’aquests pobles, però el fet que Espanya utilitzi algunes d’aquestes eines estableix un precedent molt perillós. Pel seu propi interès, la Unió Europea ha de posar fi a la doble vara de mesurar els abusos de drets humans.