Veient tot el que passa, les reaccions al voltant del procés d’ independència de Catalunya, tant al nostre país com a Espanya, a Europa o al món, només podem pensar que passi el que passi serem lliures. Han fet tard. Tres-cents anys després no només no n’hi ha sinó que no volem terceres vies. I això també ho diuen enquestes amanides com les de 8TV.

Entre Catalunya i Espanya la distancia psicològica és de tal magnitud que només podem albirar la sobirania. És difícil seguir estant sotmès quan ja has alliberat el pensament. Dic això perquè comencem a veure els polítics espanyols d’aquí i d’allà desesperats; els mitjans unionistes inventen reunions Mas-Rajoy; veiem entrevistes amb polítics obsolets, grassos de supèrbia i cinisme com Felipe González. Ministres d’ Exteriors que distorsionen la realitat, la història. Hi ha guerra oberta a la llengua catalana, als Països Catalans; tanquen TV3 al País Valencià, imposen el castellà a les escoles. Però no saben que son un esperpent, representen una obra del segle XIX. No sabien que l’ eix nacional trencaria el PSC i no volen saber que trencarà ICV i el PP.

A Europa saben que no podran contenir un procés rigorosament democràtic i que hauran de respectar la decisió d’un poble. És l’hora de les urnes i no de les armes. I serem un nou estat. Tenim la possibilitat de construir o reconstruir un estat diferent, on les persones dibuixin les línies estratègiques, no els poders financers, no els seus servidors. I les institucions internacionals acabaran acceptant un estat del sud-oest d’Europa pel seu propi interès.

Nosaltres només ens hem de mantenir impassibles, fidels al nostre poble, combatius sense alçar els punys, resistents com les nostres lletres. Només hem de convèncer els que encara no saben que són a un país on tot és possible perquè portem el parlament a l’ADN. I sobretot hem de ser conscients que intoxicaran les nostres institucions, que s’infiltraran com un tumor a totes les estructures estratègiques i que per això abans d’anar en contra de la nostra policia, de TV3 o del Barça haurem de pensar a qui beneficia l’ enfrontament. Quan siguem lliures i tinguem estat ja legislarem per aconseguir que la regeneració democràtica sigui la norma arreu. Mentre tant la nostra prioritat és el país que camina també sí o sí cap al seu alliberament.