La força de l'«statu quo»
«Sense negar l'eficàcia dels factors propagandístics i policials de l'estat (mai polítics) en la davallada demoscòpica que ens ocupa, caldrà considerar també com a responsable al processisme»
ARA A PORTADA
La pèrdua de pes de l’opció independentista és objectivament indiscutible en la seqüència dels baròmetres. Les raons deuen ser múltiples, més enllà del errors i els canvis de rumb plantejats pels promotors del Procés. L’interrogant llançat per Ubasart és suficientment provocador i rellevant com per buscar-li el major número possible de respostes, compartint, d’entrada, la seva referència al boomerang, impulsat pel rebuig del catalanisme més tradicional a la radicalitat dels plantejaments predominants en el moviment independentista.
Des la perspectiva d’un independentista de pedra picada com Joan Manuel Tresserras, per exemple, caldria subratllar com a factors d’aquesta desmobilització a les campanyes d’intoxicació, desprestigi i negació sistemàtica de l’opció independentista i els seus actors desplegades per l’Estat i els seus aliats mediàtics, burjant en les pors individuals. Després, hi hauríem d’afegir l’actitud d’indefinició i retracció independentista practicada per formacions polítiques demòcrates i progressistes que prefereixen mantenir la seva confrontació amb l’Estat lluny del terreny proposat pel sobiranisme.
El Procés en si mateix podria ser la causa del fracàs en l’ampliació de la base social sobiranista reflectida pels baròmetres. Sense negar l’eficàcia dels factors propagandístics i policials de l’estat (mai polítics) en la davallada demoscòpica que ens ocupa, caldrà considerar també com a responsable al processisme. Els seus diferents fulls de ruta han volgut fer veure l’existència d’una via d’accés a l’estat independent molt complexa (estira arronsa jurídic per provocar la indignació, base de la mobilització) i a la vegada presentada reiteradament com a molt ràpida i segura; al 200 per cent, com diria un directiu del Barça. Les dificultats són tant evidents i la improvisació ha estat tant freqüent, moltes vegades per culpa de les diferències internes dels partits, que a mida que arriba la topada del dia D, hora H, els ciutadans sondejats en la intimitat han deixat fluir la seva tendència a la seguretat i la comoditat del statu quo.
He treballat al Punt Diari, l'Avui i El País; a la Diputació de Barcelona, Ediciones Primera Plana, Presidència de la Generalitat i RBA. Vaig ser conseller del CAC, he escrit Mil dies amb PM i Un blanc a la nació culer. Col·laboro a El Periódico, BTV, 8TV, La Xarxa, Catalunya Ràdio i ara també aquí, entre estelades.
Et pot interessar
- Fotuts, però vius Eduard Voltas
- Mamdani, Jetten i nosaltres Ferran Mascarell
- Habitatge inaccessible, equilibri social en qüestió Germà Capdevila
- No són les quotes d’autònoms! És el sistema Jordi Llisterri
- Respostes davant el discurs d’odi: reconstruir el país Elisenda Alamany
- Rosalia, els joves i el retorn al tradicionalisme Marta Ribera Carbó
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
