Hem tingut el Príncep Felip un parell de dies entre nosaltres, coincidint amb el Mobile World Congress. En arribar, va dir que venia a Catalunya “a escoltar”, una bona frase per a un jove aspirant al tron que visita un territori revoltat. Venir a escoltar és molt diferent de venir a renyar o venir a amenaçar o venir a dir-nos què hem de fer, que és al que ens tenen acostumats els polítics espanyols que visiten Catalunya.  Amb la intenció d'escoltar, el Príncep semblava voler marcar un espai propi i un estil diferent. Era, d'entrada, la frase d'un estadista. Vinc a escoltar.

Doncs bé, el Príncep ja ha marxat, i l'única reunió que consta que ha fet per escoltar ha estat amb el lobby del Pont Aeri. Consta perquè van cometre el terrible error de fer-se aquella foto. Tots allà posats en aquelles escales, tots mascles, tots de negre, exhibint impúdicament el seu poder, el de cadascun i el del grup. Una foto que fa anys hauria estat un encert de comunicació però que avui és un desastre absolut, perquè és percebuda pels ciutadans com una exhibició pornogràfica de poder: “aquí estem els que manem”. Una foto que demostra que en el fons els que manen no han entès res, que no han entès que l'estafa de la crisi econòmica i la revolució democràtica sobiranista han canviat les percepcions, i que allà on abans infonien respecte i despertaven admiració, ara provoquen basques.

És una foto antiga, una imatge de vell règim. Com aquella foto que es va deixar fer en Duran fa anys fent un esmorzar de luxe a la seva megahabitació del Palace. Pura ostentació de poder. Se la va deixar fer perquè en aquells temps aquesta mena d'imatges cotitzaven a l'alça: mira, en Duran, el que remena les cireres, el que influeix a Madrid, el que sap de què va tot. Però ara ja no, ara aquestes fotos emprenyen i indignen, i la gent les fa córrer per les xarxes socials acompanyades de tota mena de comentaris irreproduïbles.

Quan torni a Catalunya, si vol escoltar, li recomano al Príncep que es reuneixi amb Ada Colau per escoltar la veu dels que pateixen la crisi de la manera més dramàtica, que és perdent casa seva. O amb la Carme Forcadell per escoltar les raons dels ciutadans que l'11 de setembre vam omplir les carreteres del país per demanar la independència. O amb en Joan Rigol per escoltar la veu de les gairebé 2.000 entitats que reclamen que es pugui celebrar una consulta sobre el futur del país. O amb els líders dels grups parlamentaris que han signat l'acord per fer aquest referèndum el 9 de novembre.

Benvolgut Príncep, m'ofereixo per organitzar-te l'agenda la pròxima vegada que ens visitis. I per les fotos no pateixis, ja les faré jo amb el mòbil.