La botiga no tancarà mai, tenim una franquícia molt bona. Amb aquesta afirmació d´una rotunditat  i una fe gairebé religiosa replicava fa uns dies un dirigent socialista del nucli dur la meva previsió d'un futur negre pel PSC de seguir la direcció amb la seva estratègia d’abandonament de la defensa del dret a decidir, quan no la seva negació. La franquícia a la que es referia és la del PSOE, naturalment.

La direcció del PSC tenia molt assumit un futur delicat, però no tant. En política no hi ha res definitiu i sempre pot evolucionar a millor, però cap dirigent socialista no tenia cap dubte sobre les dificultats per les que hauria de passar el partit per culpa de la seva disciplinada alineació amb les tesis del PSOE contràries al dret a decidir. El famós aparell del PSC va cooptar Pere Navarro per encapçalar aquesta fase delicada de transició de la centralitat a la marginalitat en l´espai  del catalanisme polític. Quan van endegar el seu particular procés, eren molt conscients dels perills d’aquest replegament, però l’horitzó amenaça en ser insostenible  fins i tot per a ells, els irreductibles de Nicaragua.

La pèrdua de protagonisme també té un límit. Els resultats comercials de la delegació no poden ser pitjors dels que obtindria la casa mare actuant directament sobre el mercat català. Aquesta és una hipòtesi de treball sobre la que els dirigents socialistes espanyols podrien començar a treballar si es confirmen les darreres enquestes. Trencat a consciència l’equilibri intern del PSC, que conferia a l’oferta del socialisme català una especificitat perfectament diferenciada de la proposta central, la caiguda de les perspectives a electorals dels socialistes catalans sembla no tenir aturador. Potser els més convençuts de la viabilitat de la franquícia ja pensen en buscar un nou botiguer.