Angelina Jolie anuncia que s'ha operat els pits en un intent d'esquivar el càncer i, abans de llegir l'article de l'actriu al New York Times (i, per descomptat, sense informar-se ni poc ni gaire sobre la mastectomia preventiva), ja hi ha qui diagnostica: “Allò dels llavis li ha passat al cervell”. Podríem discutir si els llavis de la Jolie són naturals o retocats, però aquest no és el tema. El tema és la moda de criticar abans de pensar. El tema és aquesta pressa que ens agafa per carregar contra les decisions alienes ni que no en coneguem els motius. L'explicació potser cal trobar-la en la condició humana, però també en l'addicció a invents com el Twitter, on l'enginy cruel cotitza a l'alça.

Els apriorismes ens enceguen. Ara que s'han democratitzat els altaveus, proliferen com mai els rebentaires per vici. Són com aquells crítics literaris que escriuen la ressenya sense haver llegit el llibre, no fos cas que la lectura els fes canviar d'opinió. O com els crítics teatrals que van a veure una obra buscant-ne només els defectes, delerosos de poder donar a entendre que ells ho sabrien fer millor. Jutjar els altres des de la ignorància, des de la mala fe o des de la necessitat patològica de lluïment personal és fàcil, és gratis i dóna retuits. Què més volem.

Poc o molt hi caiem tots, en això de criticar a la babalà. Ens escandalitza que uns magistrats practiquin desimputacions a dit, perquè la justícia hauria de ser justa i tal i tal, però a les xarxes socials ens precipitem a emetre judicis públics sense escoltar raons. La conclusió, diuen, és allà on arribes quan t'has cansat de pensar. Però ara arribem a conclusions rotundes sense ni haver posat en marxa el cervell. Comptar fins a deu abans d'emetre sentència és contraproduent: els arguments són malparits i encara ens espatllarien un bon tuit.

I aquí ens teniu, defensant com un sol home el dret a decidir però censurant alegrement decisions complicades de les quals desconeixem els perquès. Benvinguts a un món ple d'àrbitres que no s'han estudiat el reglament del joc. Els qui s'afanyen a titllar de frívola qualsevol decisió aliena farien bé de mirar-se al mirall. Què és la frivolitat? I tu m'ho preguntes?