Quina feinada no hauria de tenir la Fiscalia de l’Estat si en circumstàncies normals, en un país normals volgués vetllar perquè els debats polítics i la convivència comunicativa ciutadana estigués lliure d’amenaces!

He pogut veure en un passi per premsa la pel·lícula Fènix 1123 que narra els fets desgraciats i coneguts que han marcat la vida de l’Èric Bertran. Quan era jovenet va demanar sota la força de l’exèrcit del Fènix que una cadena de supermercats que fessin l’etiquetatge dels seus productes en català. El malson el va fer anar fins a l’Audiència Nacional de Madrid, on segons es veu a la pel·lícula que ha dirigit Joel Joan l’interès principal de la fiscal (i de companys d’institut del seu Lloret, és clar) era d’espanyolitzar-lo a força d’afirmacions. El més difícil deu haver estat trobar els ordinadors del 2004. I és que en aquest vertigen de les TIC i dels aparells i tecnologia tot se succeeix a ritme trepidant. Ara per exemple, entre Facebook, Twitter i comentaris als mitjans digitals, l’Èric Bertran no els hauria generat ni dos segons d’atenció.

Ja se sap que la Fiscalia no perd pistonada i que està al corrent de les amenaces, de mort incloses, que puguin fer als catalans com a poble, i al president de la Generalitat en particular. Amenaces proferides per un vicepresident del Parlament Europeu, un general ola tercera associació de militars que treuen la punta de les armes cada vegada que trepitgen una tele on se’ls pugui aplaudir. És cert que les armes les carrega el diable, fins i tot les més modernes. Per això la Fiscalia també s’ha fixat en el Bestiari Il·lustrat, encara que no tingui l’Èric Bertran com a guionista. Ja se sap que els guia l’equanimitat i el principi de justícia, el respecte a les institucions, i que això de voler caçar irònicament al caçador està més perseguit que fer ironies fines com representar Artur Mas vestit de nazi. És clar que aquest regidor de Rubí que va fer aquest joc irònic a Twitter, i que segur que rebrà la visita de 30 guàrdia civils com li va passar al 2004 a l’Èric Bertran, no ha fet més que un exercici, els deures de la teoria que exposa el ministre Garcia-Margallo.

Ja es pot anar queixant Miquel Roca que no el posin al sac del nazisme. Fa bé. Però estigui tranquil que la Fiscalia acabarà actuant tard o d’hora perquè acabem vivint en un Estat on siguem lliures d’amenaces.