Ara no sabem si hem anat enrere, pactant a contracor per no fer suspensió de pagaments, o si el procés de sobirania segueix endavant encara que sapiguem el final impossible d’una consulta dins el marc espanyol o si segueix endavant de manera fatal cap a eleccions plebiscitàries i la legítima declaració d’independència del Parlament de Catalunya.

El que sí hem de saber és que tornem a estar en un altre temps de creixement de la voluntat del poble malgrat els polítics, les crisis, les conjuntures, la corrupció, les oligarquies. Cap d’aquests elements ha d’ alterar la voluntat d’un poble cap a la seva sobirania. I això ja ha passat altres vegades.

Va passar el 1713, quan el tractat de pau d’Utrecht va tancar la Guerra de Successió però a Catalunya va continuar en forma de genocidi perquè el poble català va decidir no renunciar a les seves llibertats i constitucions; va decidir no sotmetre’s al poder castellà ni al exèrcit francès. El poble va decidir resistir i els polítics van acceptar.
I ara també. Podria claudicar el Govern però qui no pot claudicar és el poble. Poden dir tonteries, poden parlar de federalisme, poden parlar de diàleg. Tot sarcasme. Si el poble sap que el federalisme es va morir el 1714 i mai més ha reeixit, si sap que dialogar és cosa de dos o més, i sobre tot és cosa de gent que respecta la voluntat dels altres, sabrà que l’ únic camí per no ser assimilats és tenir un estat, el nostre.

Seria bo conèixer la història dels últims 299 anys, com a mínim. Conèixer quantes vegades han volgut que fóssim un solar; conèixer els nostres herois, els nostres Costa, Dalmau, Castellví, Busquets, Ballester, Tomeu, Timor, Ortiz, Pallarès, Molina i tants d’altres. Conèixer-los dona autoestima. I amb autoestima no doblegues el coll. Però ara ja tornem a veure-hi clar. Després de 35 anys de miratge tornem al punt de partida.

I per als pragmàtics: Espanya no té futur, o no el té de la manera que s’ ha autoinventat. No podrà pagar el deute adquirit de les seves megalomanies faraòniques. Catalunya dins Espanya també s’enfonsarà. No hi haurà el creixement econòmic que hi hauria sense les seves imposicions i sagnant espoli. No hi haurà inversions en infraestructures. Els economistes ho saben. Catalunya independent tindrà els recursos per ser un estat punter al sud d’Europa. Només caldrà fer un país nou. Qualitat democràtica, transparència. Relleu generacional. I podem dir a Europa que serà més fàcil cobrar d’una Catalunya independent.

O fem la DUI ara o eleccions plebiscitàries per fer-la després. No volen referèndum legal? Doncs els farem amb la legalitat catalana.