Miquel Iceta va explicar ahir que els set diputats del PSC a Madrid votaran a favor del suplicatori del Tribunal Suprem per jutjar Francesc Homs -portaveu del PDC a la cambra baixa- pel procés participatiu del 9-N. La decisió d'Iceta avança que els diputats del PSOE, molt més severs en relació al procés català, actuaran en el mateix sentit i que, per tant, el Congrés aixecarà l'aforament i Homs serà jutjat.

Els socialistes actuaran doncs igual que els diputats del PP i de Ciutadans. Les minories atendran la crida d'Homs i votaran en contra del suplicatori, com també ho faran Podem i les seves confluències després que Carles Puigdemont li ho demanés a Pablo Iglesias. El judici d'Homs al Suprem, com el que esperen Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, és totalment polític.

La demostració empírica és que la Fiscalia, directament depenent de l'Estat, ha fet decaure l'acusació de malversació en el procés que instrueix el TSJC. Ho fa amb l'ànim d'actuar amb proporcionalitat i evitar posar encara més en dubte la pàtina democràtica de l'Estat. El delicte de malversació de Mas, Rigau i Ortega s'hauria afegit als de desobediència i prevaricació. És evident que si el 9-N es va desobeir el TC i es va prevaricar com a mínim caldria aclarir en un judici si es  va malversar. Organitzar-ho tot plegat no va ser pas gratuït i el Govern va fer front als costos. Amb la decisió de la Fiscalia, els encausats eviten la pena de presó i afronten possibles inhabilitacions. No és políticament menys greu, però sí menys visual, i demostra per què darrere de cada decisió s'hi amaga la política i no el dret.

Som davant d'un procés polític i el PSC ha decidit (si Núria Parlon no ho atura) sumar-s'hi de forma acrítica. Estar en contra del procés no passa necessàriament per secundar les tesis unionistes més dures contra els que van intentar obeir el mandat popular el 9-N. La posició d'Iceta incorpora, a més, una hipoteca. O és que és possible seguir apareixent com el paradigma del diàleg i la solució acordada quan es secunden les querelles de Mariano Rajoy?