El PP ja ha fet saber per acció i omissió que no té intenció de pactar amb la Generalitat cap nou acord de finançament que acabi amb l'espoli fiscal de Catalunya “porque no es una prioridad del Gobierno”. Segons ells la prioritat del govern de l'Estat és combatre la crisi, i de passada convertir la nació catalana en una simple anècdota.

Davant la disjuntiva que presenta el president Rajoy, els catalans ens hauríem de preguntar si és combatre la crisi de l'Estat asfixiar econòmicament el territori més productiu. Perquè els 16.000 milions anuals d'euros dels catalans que no s'inverteixen a Catalunya generen dèficit en infraestructures, en serveis socials, en equipaments, en cultura... I al capdavall, mantenint l'espoli fiscal s'impedeix a Catalunya tenir les eines per remuntar la crisi i generar llocs de treball. L'espoli fiscal és un espoli social ja que afecta als diferents estrats de la societat, però d'una manera més sagnant a les classes mitjanes i treballadores.

Com si no en tinguéssim prou, enguany el govern espanyol ha presentat uns pressupostos generals que redueixen la inversió de l'Estat a Catalunya en un 56%, quan la mitjana de la reducció d'inversió de l'Estat és d'un 24%. Senzillament és un escàndol. I encara s'atreveixen a amenaçar-nos amb la intervenció; que en fa de temps que l'Estat té intervingudes les finances de la Generalitat!

Davant d'aquesta situació, la setmana passada vam conèixer el pla B del govern d'Artur Mas davant d'un escenari més que provable: el rebuig de l'Estat espanyol a un pacte fiscal que acabi amb l'espoli que pateix Catalunya. El govern català, asfixiat econòmicament, es troba impossibilitat per governar ja que té la caixa buida. Per aquest motiu no pot pactar res per sota del model del concert econòmic: que els impostos dels catalans siguin recaptats i gestionats a Catalunya. Però sap perfectament que l'acord amb Madrid, en aquests termes, és impossible.

Així doncs, l'alternativa davant del rebuig de l'Estat, el pla B, és una hisenda pròpia. I jo em pregunto: el pla A no incorpora la hisenda pròpia? No hauria de formar part del pla A la caixa de la clau que reclamem? Que jo sàpiga no hi pot haver concert econòmic sense una hisenda pròpia, que liquidi, recapti i inspeccioni la totalitat dels tributs que es paguen a Catalunya. Aquest és el paper que fan les diputacions forals al País Basc: unes hisendes basques que gestionen els impostos i recursos dels bascos.

En resum, el pla A de negociació amb l'Estat espanyol no pot ser altre que Catalunya tingui la clau i la caixa dels seus recursos. El concert econòmic comporta implícit la hisenda pròpia, i per tant, ja ha de formar part del pla A. No maregem més. Si no ens accepten la hisenda pròpia, el pla B no pot ser un altre que la constitució d'una República Catalana.