El dèficit cumulat en inversió en infraestructures a Catalunya entre els anys 2009 i 2025 és de 49.543 milions d’euros corrents, que equival a 58.748 milions constants del 2025. Són dades rellevants de l’informe elaborat per Foment del Treball i que ha estat presentat aquest dilluns a la seu de la patronal pel seu president, Josep Sánchez Llibre, acompanyat de Lluís Moreno (president de la Cambra de Contractistes) i Salvador Guillermo, director d’Estudis i Economia de l’organització.
“Alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable”. Així ha qualificat Sánchez Llibre el dèficit d’inversió, recordant que és la cinquena vegada que Foment fa públiques les mancances inversores. El dirigent empresarial ha refermat la necessitat d’una agència público-privada per fiscalitzar les inversions pressupostades, tot recordant el suport donat al traspàs íntegre de Rodalies a la Generalitat. El president de Foment ha subratllat que aquesta situació “és la constatació de la perjudicial i nefasta gestió pública en aquest àmbit”.
Sánchez Llibre ha proposat instar el Govern i el Parlament a assolir el màxim consens possible com a condició imprescindible per obtenir una solució efectiva davant aquest dèficit. “Sense una posició unitària, tota solució serà inviable”, ha afirmat. “Invertir en infraestructures no és gastar ni subvencionar, és crear capital i generar competitivitat”, ha dit.
El fracàs del consorci i "la unitat d'acció"
La compareixença es produeix una setmana després que Junts hagi votat en contra del consorci d'inversions acordat entre ERC i els socialistes. Sánchez Llibre ha assenyalat que era una proposta similar a les reclamacions fetes per la patronal, com el traspàs a la Generalitat dels recursos no executats. "Són derrotes per Catalunya", ha dit el president dels empresaris, que ha insistit "en la màxima unitat possible al Parlament".
L’informe valora el dèficit d’inversió d’infraestructures a Catalunya entre els anys 2009 i 2025 a partir de la licitació anual d’obra pública. Una dada que no equival directament a la inversió executada però que és un registre sistemàtic i auditable del nombre d’obres que entren en fase de contractació. S’ha adoptat una intensitat inversora del 2,2% del PIB perquè és el valor observat a la UE i, així, es calcula per a cada any la diferència entre la licitació observada i aquest objectiu.
La inversió pública mitjana al conjunt de la UE se situa entorn el 3,3% del PIB, amb alguns països per sobre del 5% (el cas de Letònia i Estònia) i estats com l’espanyol, Irlanda o Portugal amb valors inferiors al 2,5%. L’informe corrobora la baixa execució pressupostària de les administracions públiques. En aquest període, l’Estat mostra un grau d’execució del 59,5% i un dèficit d’inversió no executada d’11.059 milions. En el cas de la Generalitat, el grau d’execució és del 88,7% i la inversió no executada de 3.147 milions.
El sector ferroviari com a àmbit estratègic clau
Una situació que es copsa especialment en l’àmbit ferroviari. Si observem el grup ADIF a Catalunya, la inversió pressupostada acumulada entre 2010 i 2023 va ser de 9.864 milions d’euros, mentre que l’executada va ser de 4.792 milions, amb una inexecució acumulada de 5.071 milions i un grau d’execució del 48,6%. Si s’agreguen ADIF i Renfe, la inversió pressupostada acumulada ascendeix a 11.285 milions, l’executada a 5.676 milions i la inexecució acumulada a 5.609 milions, amb un grau d’execució del 50,3%.
Lluís Moreno ha assenyalat que Catalunya està millor que la mitjana europea en transport de passatgers, però es troba a les beceroles en mercaderies, tant en ports com aeroports perquè el país encara no disposa de prou xarxa aeroportuària. "Estem a la cua en capacitat de transport de tones", com també hi ha greus mancances en xarxa viària i ferrocarril.
Per Foment del Treball, l’informa constata que no s’està tan sols davant d’un problema de volum pressupostari, sinó de capacitat institucional per planificar, licitar i executar les infraestructures i mantenir-les. La patronal subratlla la feblesa inversora a l’estat espanyol, amb una inversió pública de les més baixes de la UE.
