Catalunya necessita 53.800 milions d’euros d’aquí al 2043 si vol impedir un col·lapse en la xarxa d’infraestructures. És una de les dades que aporta el primer estudi de l’Observatori de les Infraestructures que ha presentat aquest dijous la Cambra de Barcelona. “Un país que no disposi d’unes infraestructures competitives no serà mai un país competitiu en cap àmbit”, ha afirmat l’empresari Miquel Martí en l’acte de presentació.
La Cambra ha avaluat les inversions necessàries per assegurar el desenvolupament de la xarxa i revertir-ne el dèficit estructural en els àmbits del ferrocarril, els aeroports, les carreteres, els ports, la transició hídrica i la logística. La Cambra alerta d’un “dèficit crònic” que fa perillar la competitivitat, amb una execució mitjana estatl del 41% entre els anys 2021 i 2023.
L’estudi identifica les que considera les actuacions que han de ser prioritàries fins al 2030, que exigiria 14.500 milions, una inversió que hauria de provenir de l’estat en un 77%, amb la Generalitat assumint el 23% restant. Això implicaria una inversió anual de l’Estat que més que doblaria l’execució real dels darrers anys a Catalunya.
Alícia Casart, responsable d’Infraestructures de la Cambra, ha detallat les principals actuacions en els diversos àmbits. En el sistema aeroportuari, es reclama l’execució del projecte d’ampliació i desplegar la connexió pendent amb Girona i Reus, millorant la connexió ferroviària amb Barcelona. L’objectiu és construir una xarxa plenament integrada.
Pel que fa a la xarxa de transport públic interconnectada, cal executar el Pla de Rodalies vigent i completar la fase 2020-25, alhora que s’ha d’iniciar la fase 2026-30, incloent el desdoblament de la R3 fins a Vic. “Hi ha una cultura d egestió que no és tal”, ha dit Casart, que ha considerat urgent un full de ruta per ampliar l’oferta d’autobusos interurbans (un augment d’un 50% fins al 2030).
Colls d'ampolla en el sistema viari
Un altre àmbit és el sistema viari, que presenta un problema de colls d’ampolla, on destaca el Vallès (el 45% del trànsit interurbà de la regió metropolitana i el 21% del conjunt de tot el país). L’AP-7 es troba al màxim de la seva capacitat. La Cambra reclama completar el corredor mediterrani viari i els desdoblaments pendents de la N-340 i la N-II (especialment en els trams gironins, on només està prevista la Ronda Figueres).
En el capítol de terminals portuàries, grans generadors d’activitat econòmica, cal executar els plans estratègics dels ports de Barcelona i Tarragona, incloent la descarbonització de la infraestructura portuària. Resta pendent també el pla director del Port de Palamós. Casart també s’ha referit a les terminals intermodals terrestres, on hi ha molts deures a fer, com l’activació de la terminal de Valls, del Penedès i la Catalunya central.
Alícia Casart és una experta reconeguda, amb tota la xarxa d'infraestructures al cap. "Hi ha molta feina a fer -ha dit-, però tampoc és tan difícil. El que és important és tenir clar què és el que es vol fer. I això qui ho ha de tenir més clar és l'Estat. Perquè el que ara s'està executant és la Catalunya d'ahir. I hem d'anar a la Catalunya del demà".
