Té la seva ironia que el diari El País hagi volgut celebrar els seus 50 anys a Barcelona. El rotatiu que probablement continua sent el mitjà més influent de l’estat espanyol ha fet la seva festa grossa al Museu Marítim, en un acte presidit per Felip VI i la reina Letícia, en presència del president Salvador Illa, juntament amb la vicepresidenta Yolanda Díaz i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. 

El govern espanyol es troba còmode a Barcelona, que recentment va acollir l’encontre internacional de líders progressistes i una cimera bilateral amb el Brasil de Lula da Silva. Tota una posada en escena, amb Pedro Sánchez d’amfitrió, que va convertir la ciutat catalana en la contrafigura del Madrid ayusista i sotmès a l’hegemonia de la dreta més reaccionària. Fer la celebració a Madrid hauria suposat donar protagonisme a Isabel Díaz Ayuso i a l’alcalde José Luis Martínez Almeida. 

Salvador Illa ha intervingut per rememorar l’”esperança” del moment en què va néixer el rotatiu. Ha afirmat que Catalunya i Espanya creuen en els valors fundacionals del projecte europeu, que avui són una realitat. Illa ha citat algunes portades del diari: la del dia del restabliment de la Generalitat, la inauguració dels Jocs del 92 i la primera vacuna provada amb èxit contra la covid. 

Illa ha aplaudit la “pluralitat” del diari, amb la seva edició catalana, i ha esmentat Antonio Franco, que va dirigir la delegació a Catalunya, així com ha subratllat el seu Quadern, publicat des del 1982. El president català ha assenyalat les portades del diari que li agradaria veure publicades: la fi de la guerra a l’Orient Mitjà, la cura definitiva contra el càncer, un any sense violència masclista i que el català, el basc i el gallec ja són llengües oficials d’Europa. 

Felip VI s’ha referit al diari definint-lo com “de tarannà liberal, vocació europeista i mirada iberoamericana” i ha explicat que el seu naixement “va ser un assumpte molt comentat a casa”. El monarca ha recordat la portada del 23-F, quan el rotatiu va sortir al carrer amb el títol “El País, amb la Constitució”.

El diari de la Transició

Aquest dilluns, al Museu Marítim hi havia, per part de Prisa, el president del grup, Joseph Oughourlian, i Jan Martínez Ahrens, director d’El País, entre d’altres. Martínez Ahrens s’ha referit al naixement del diari com una “alenada de modernitat” i ha recordat que van patir l’atac del terrorisme durant la Transició, quan el 1978 van ser víctimes d’un atemptat de l’extrema dreta que va costar la vida a un treballador, Andrés Fraguas. El director ha elogiat el model d’un periodisme seriós, on la informació sigui contrastada i de qualitat, separada clarament de l’opinió i amb mirada independent.  

El president de Prisa, el francès d'origen armeni Joseph Oughourlian, ha defensat que el diari només ha canviat perquè ho ha fet al compàs de les transformacions socials. Ha admès “certa altivesa” en el passat i ha definit El País com a “europeista, feminista, progressista, fill espiritual dels ideals republicans, però ara fermament compromès amb la monarquia parlamentària”. 

La petjada orteguiana

La fundació d’El País va ser un projecte ambiciós que anava molt més enllà de l’àmbit periodístic per ser un producte de la cultura liberal espanyola. En la seva fundació hi van tenir un paper important un nodrit grup d’intel·lectuals. Un d’ells, José Ortega Spottorno, fill del filòsof Ortega y Gasset, va presidir el diari durant un temps. Les pàgines d’opinió van tenir com a figures destacades acadèmics com Pedro Laín Entralgo o Antonio Tovar, que foren joves falangistes abrandats abans de desmarcar-se del règim franquista, en línia amb un altre històric com Dionisio Ridruejo, i esdevenir vells liberals. 

Poques vegades va existir tanta simbiosi entre el diari i un govern espanyol com en els temps de Felipe González, quan The New York Times va definir els membres del primer govern socialista com a “joves nacionalistes”. El diari va jugar a fons la carta d’una espanyolitat moderna, liberal sens dubte, però des d’una afirmació nacional espanyola sense dubtes també. Molt orteguiana, de mirada madrilenya.

Posicionat en el procés

Si la referència del diari ha estat orteguiana, no sempre les formes han acompanyat el producte, que va perdre els nervis durant el moment més decisiu del procés. Va ser l’època d’Antonio Caño a la direcció, possiblement el director més conservador. El País es va afegir a la croada dels mitjans madrilenys contra el sobiranisme i les seves portades eren difícils de diferenciar de les dels mitjans més dretans i alineats amb el govern del PP. Com aquella portada del 8 de desembre del 2017 (El separatisme passeja el seu odi a Espanya pels carrers de Brussel·les).

Val a dir que un dels columnistes més rellevants del diari -i autor de la seva història autoritzada-, Javier Cercas, a qui avui molts oradors han citat, va ser també un dels més bel·ligerants amb el procés. Aquests dies, ha manifestat que el procés "va ser la primera manifestació de nacionalpopulisme a Espanya", que "no és feixisme, però en cert sentit més perillós perquè es presenta com a democràtic". 

De les portades dels anys del procés a la commemoració dels 50 anys a Barcelona hi ha els canvis que s'han produït en la política espanyola i a la societat catalana. Moltes coses deuen haver canviat -si més no, en les percepcions- perquè Prisa es trobi avui millor per fer l'acte més institucional a Barcelona que en el Madrid d'Ayuso, on han fet un seguit d'actes, com el dedicat als subscriptors.