Des que la filla del rei d’Espanya va ser imputada, la secretaria general de la Casa del Rei ha maldat per controlar tota la comunicació i tot el protocol al voltant de la imatge de la infanta Cristina. I se n’havia sortit prou bé. Primer van decidir aïllar i apartar el marit imputat de la infanta imputada, intentant escenificar una gradació de les imputacions en benefici de la filla del Rei; després van fer mudar la família infantal de Barcelona cap a Ginebra, ben lluny dels tafaners; i finalment van emmordassar comunicativament l’entrada de la imputada als jutjats, reduint l’espai visual a onze passos hieràtics, de la porta del cotxe a la porta del jutjat.

Tot sota control. S’havia aconseguit fer desaparèixer la infanta, permetent només aparicions puntuals, sempre amb posat seriós i compungit. Tot molt ben planificat i executat. No en va els responsables de protocol i comunicació de la Casa del Rei són veterans alts funcionaris a les ordres del secretari general de la Casa, el segon càrrec de més rang dins de la institució.

Però ves per on, tot ha acabat petant i saltant pels aires per una gracieta familiar, el selfie penjat a la xarxa per Marie Chantal Miller, la muller del nebot de la Reina Sofia. Un selfie en què s’hi veu la imputada Cristina, rient enmig d’una escena festiva, amb els néts de la família reial grega molt enriolats i joganers. Pam! El selfie penjat per la mateixa autora i a través d’Instagram, ha aixecat tanta polseguera que ha acabat a les portades dels diaris del quiosc.

“Mira com riu la imputada” ha estat un dels comentaris més repiulats a Twitter, enmig de comentaris més àcids i sagnants. Tota l’estratègia de protocol s’ha esfondrat per un selfie. I el més rellevant del cas és que, malgrat que la xarxa pugui semblar tan volàtil i desmemoriada com la infanta davant del jutge, en realitat no ho és. És a dir, que una foto penjada a la xarxa pot esdevenir molt més eterna que qualsevol retrat d’estudi perquè per molt que l’autor la vulgui capar o recuperar, un cop a la xarxa és molt, molt difícil assegurar-ne el seu control.

I, com ja consta al diccionaris anglosaxons, selfie és l’equivalent digital dels autoretrats de tota la vida. Si cliqueu autoretrat a la Viquipèdia us sortiran una vintena d’imatges icòniques, des de Van Gogh fins a Andy Warhol, passant per tots els grans noms de la història de l’art i, també, de les monarquies europees dels últims cinc segles! Tot apunta, doncs, que malgrat els esforços de la Casa del Rei, la imatge riallera de la infanta imputada serà de les que passarà a la història. Ai las, tenir sang blava et pot garantir un judici a mida, però no una foto a mida. Quines coses que té la xarxa!