Per què la CUP ha avalat els pressupostos? Per dos motius. Primer, perquè ha entès que el pastís del referèndum era prou llaminer com per assumir el peatge d'uns comptes que desagraden a totes les ànimes de la formació (a algunes veus més que a d’altres). I, en segon terme, perquè la posició dels sindicats, avalant el pacte amb el departament d’Ensenyament, els encaminava a no emprendre un camí de confrontació. Quan has condicionat la teva decisió a satisfer les demandes sindicals i els sindicats pacten amb el Govern i desconvoquen una vaga, el marge de maniobra es redueix. L’escenari obligava a dir que "sí". Un "sí" amb reserves i forçat. Un "sí condicional", amb "data de caducitat", com va expressar dissabte el mateix Quim Arrufat. La CUP ha perdut la virginitat i ja forma part del sistema.

I ara que ha acabat pesant més, per la pressió del moment, convocar la consulta vinculant que reformar l'IRPF -el país haurà d’afrontar algun dia un debat sobre la fiscalitat amb serenor, que analitzi com han de tributar les rendes altes-, els pressupostos deixen pas al referèndum. I la CUP, comprensiblement incòmoda, avisa Puigdemont i Junqueras: el Govern té crèdit si convoca el referèndum en el termini previst i caldrà avançar-lo en el cas que la "repressió de l’Estat" -en paraules dels anticapitalistes- alteri les coordenades. Una inhabilitació de Carme Forcadell -sumada a una sentència contra Mas, Ortega i Rigau- desencadenaria moviments, però resulta difícil pensar que l'aparell judicial forçarà tant la màquina com per carregar de raons l’independentisme.

La CUP, que ja parla del mes de maig, pressiona amb la data del referèndum després de comprometre’s amb els pressupostos. Junqueras ho veu "possible", malgrat que li convé més que tot passi aquest setembre, per fer la feina que cal fer abans i per no desgastar la relació amb el PDECat, molest quan es tracta d’actuar al dictat dels anticapitalistes. La qüestió és si és viable col·locar les urnes abans de l’estiu. Hi intervenen dos factors: l’obligació de tenir enllestits els treballs amb les garanties necessàries i la necessitat de fer aquest trajecte de la mà dels que no estan convençuts, per guanyar legitimitat. És important preparar l’operatiu, la seguretat dels funcionaris o el vot exterior, però també no trencar abans d’hora la fotografia d’unitat del Pacte Nacional pel Referèndum. El Govern, que jura i perjura públicament que la consulta no serà més tard del setembre, té l’última paraula. Però no actuarà per mitigar la incomoditat de la CUP.