Segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) publicat aquest dimarts, el PP tornaria a guanyar les eleccions amb un 33% dels vots. Tot i que els populars no noten l'efecte de l'anomenada "lluna de mel" per la qual tradicionalment passen els guanyadors, segueixen sent el partit més votat, a força distància del segon, Units Podem. El partit d'Iglesias, embrancat en una crisi interna de primera magnitud, sembla que consolidi una tendència a la baixa, però encara roba la segona posició al PSOE. Aquest últim, al seu torn, es recupera lleugerament. Bona mostra d'això és que es redueix el nombre de votants socialistes que es plantejaven deixar de donar-los suport. Tot i que no hi ha eleccions convocades ni es preveu que aquestes se celebrin a curt termini, una enquesta d'aquest tipus sempre ens permet veure com evolucionen algunes tendències que fa temps que es detecten. Convé destacar-ne dues.

La primera qüestió que el sondeig fa palès és que, de mica en mica, la valoració de la situació econòmica va assolint xifres més positives. En dos anys el percentatge de persones que veien la situació econòmica com a "molt dolenta" ha caigut més de 20 punts percentuals. No només això, sinó que l'optimisme de cara al futur econòmic va en augment. Això dificulta la consolidació del relat de Podem i Ciutadans. Encara és aviat per veure si les bones xifres econòmiques fan tornar a molts votants als patrons antics de vot (quan el bipartidisme imperfecte regnava), però de ben segur que posa pedres a la sabata en el pla d'aquestes formacions per consolidar-se.

Un segon element que l'enquesta del CIS confirma és l'alta fidelitat de vot que mostra el centredreta i dreta. Més del 80% de l'electorat del PP de les últimes eleccions el tornaria a votar. Només els votants d'ERC mostren una fidelitat electoral semblant. Mica en mica, per tant, el PP sembla recuperar un bon grapat d'electors que van escapar-se cap a una altra opció política, singularment a Ciutadans. A diferència del votant del PSOE, el votant del PP ha mostrat un senyal de defalliment vers el seu partit que ha durat molt poc. Sembla que els casos de corrupció o les intenses crítiques i mobilitzacions en contra durant l'última legislatura ja siguin cosa del passat. O que no hi ha cap alternativa que ara els satisfaci.

Amb tot, aquests dos fets posen encara més incertesa en el panorama polític espanyol. La protecció a última hora del bipartidisme clàssic en una mena de gran coalició tàcita entre PP i PSOE sembla que, de moment, se'n surt -com a mínim governamentalment-, però amb costos per als socialistes. Així mateix, els tímids resultats d'Units Podem, i les males relacions derivades de les negociacions per formar govern amb el PSOE, fa que es frustri qualsevol possibilitat de canvi, com a mínim a mig termini. Així, mentre l'oposició a Rajoy segueix barallant-se internament o recomponent el seu missatge, el tradicional votant popular va tornant als seus orígens, fent extremament difícil qualsevol alternativa de govern. Una situació que, convé recordar-ho, és fruit essencialment de la negativa dels grans partits espanyols de negociar un referèndum. El bloqueig del referèndum a Catalunya és, també, el bloqueig del canvi a Espanya.