El resultat a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona ha agafat a contrapeu a més d'un i de dos a la ciutat. A la política, a les estructures del món econòmic i també als mitjans de comunicació tradicionals, que aquest mateix divendres encara imploren un nou recompte i impugnacions que facin ballar alguna cosa mentre menyspreen tot el que no forma part dels "de sempre".

Molt pocs s'esperaven que la candidatura "Eines de País", impulsada per l'ANC, aconseguiria la majoria dels seients al ple de l'entitat que té un paper determinant a Turisme de Barcelona, proposa el president de la Fira, nomena consellers al Port i del Consorci de la Zona Franca... Tot això, a més de gestionar un patrimoni fabulós, administrar fons europeus i disposar d'un gabinet d’estudis molt prestigiós.

La jugada de l'ANC a la Cambra no és un fet aïllat ni una casualitat. L'entitat que presideix Elisenda Paluzie va fer fa mesos un diagnòstic encertat i va marcar una estratègia eficaç. Una de les mancances del procés independentista ha estat la manca de complicitat dels anomenats agents socials o no tenir-ne de sobirans. En nom del consens mentre s'espera que baixi la marea, de no trepitjar l'ull de poll a ningú que no se li hagi trepitjat mai, i de no crear-se problemes a Madrid, les cúpules empresarials i sindicals han transitat per un camí allunyat de les majories polítiques dels darrers anys al Parlament o han fet de contrapoder.

Així, era normal que Foment, el Cercle d’Economia, la Cambra, CCOO o UGT demanessin cada dos per tres reformes i lamentessin les tensions, però en el millor dels casos convertissin en tan culpables de la situació els que volien votar com els que ho prohibien i reprimien. En el cas dels empresaris això ha estat encara més greu perquè, ja fos encarant-se a Mas, Puigdemont o Junqueras, els exigien irats la tercera via (com si explorar-la depengués només d'ells) i es comportaven com a xaiets amb Sánchez, Rajoy o Felip VI. I CCOO i UGT no s’han atrevit a secundar obertament cap de les tres vagues generals convocades els darrers mesos en defensa de totes les llibertats. Fins i tot amb Dolors Bassa, que va ser secretària general de la UGT a Girona i ara està injustament empresonada. La frase de Pepe Álvarez dient que el seu sindicat "mai seria darrera d'una pancarta per la llibertat dels presos polítics" va entristir més que no pas indignar a més d'un i de dos companys.

L'Assemblea, amb les contradiccions i alts i baixos propis de les organitzacions d'al·luvió, ha sabut actuar com a catalitzador d'un canvi de correlació de forces en els agents socials que comença a donar fruits i que farà que s'assemblin més als qui volen representar. L'ANC ha sabut treure lliçons del que ha passat els darrers anys, de què ha fallat i hi ha posat remei. La tasca de patronals com Cecot i Pimec o de FemCat també ha sumat i moviments com l'arribada de Pau Relat a la presidència de la Fira ja anaven en aquesta línia. Fins i tot suma a benefici d'inventari el canvi de tarannà de Joaquim Gay de Montellà a Josep Sánchez Llibre. I en l'altre camp, el sindical, el creixement de la Intersindical-CSC a l'empresa privada i sobretot a un sector estratègic, el de la funció pública, així ho fa preveure.

A més d'un gir que acompanyarà el discurs i els fets de l'independentisme, el que ha passat a la Cambra demostra com de possible és prendre determinats centres de poder si hi ha una mínima organització com la que ha promogut l'ANC o la que va dur més funcionaris, mestres i sanitaris a votar a les eleccions sindicals i fer-ho en clau independentista. A la Cambra, on costa més d’entendre el control de les grans empreses que no pas a Foment, fins ara solien votar només un 1% dels que hi tenien dret. Ara n'hi ha hagut prou amb una mobilització que ha fet que ha dut a les urnes un 4% dels censats per donar-li la volta. L'independentisme, però, no només té el repte de guanyar complicitats entre agents socials i ser-hi més present. També ha de regenerar-los, defensar amb eficàcia els interessos dels representats i fer que serveixin per explicar el perquè de la República que es vol construir.