El càncer, grup de malalties amb molta incidència i mortalitat arreu del món, ha generat els darrers 25 anys una estratègia global de lluita sense precedents. Les polítiques públiques multinivell: locals, estatals, europees i internacionals junts amb la inversió privada, mercantil i social, està canviant la història natural de la malaltia.

El passat 8 de maig, el Dr. Tabernero va pronunciar una lliçó magistral al paranimf de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, dins els actes de celebració dels 25 anys de l’Associació Osona contra el Càncer. Va incidir en la importància de la recerca, però alhora el valor de les entitats de voluntariat: estem reduint la distància entre el laboratori i la clínica com a canvi de paradigma en la medicina de precisió, personalitzada del pacient oncològic, però necessitem la xarxa cívica per la prevenció, l’acompanyament de les persones amb càncer i de les seves famílies i entorn. El Dr. Tabernero és un dels referents catalans internacionals en l’àrea oncològica. Cap de Servei d’Oncologia de l’Hospital Vall Hebron, director del Centre de recerca en càncer, VHIO (Centre investigació oncològica Vall Hebron), Catedràtic de la Facultat de Medicina UVic-UCC i membre de les societats europees, americanes i internacionals oncològiques.

Osona Contra el Càncer és una entitat de voluntariat, creada l’any 1998, de més de 2000 socis, 36 juntes locals a la majoria de municipis de la comarca i amb més de 500 voluntaris. Les campanyes de prevenció, de sensibilització, de captació de recursos i sobretot d’acompanyament de les persones i familiars en totes les etapes del càncer. Membre de la Coordinadora de Voluntariat d’Osona, que aplega a més de cinquanta entitats i de la Federació catalana d’Entitats contra el Càncer. Elles són un exemple real d’una forta societat civil catalana que sap treballar des dels valors amb compromís per les persones, complementariament a les administracions.  Acompanyament integral a les persones i incidència social i política per avançar en totes les direccions en la lluita contra el càncer.

L’any 2020 es van declarar 18 milions de casos nous de càncer a escala mundial, 44 milions que viuen amb el càncer, supervivents, i més de 10 milions de persones que varen morir d’aquesta malaltia. Recordem que l’any 2020 va ser l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i col·lateralment va provocar infradiagnòstic del càncer. La COVID-19 ha afectat, segons dades oficials acumulades, entre 2020-2023 a 766 milions de persones i l’OMS estima uns 16 milions de persones mortes.

A Catalunya, l’any 2020 van diagnosticar-se 44.599 nous casos de càncer, 18.880 dones i 25.719 homes. Durant el primer pic de la pandèmia de la COVID-19 els diagnòstics de càncer van disminuir a Catalunya un 21% però durant el segon semestre aquests van tornar a les estimacions anuals esperades, amb un increment un 2% total respecte l’any 2019. La incidència és de 573 casos nous/100.000 persones, 478 en les dones i 672 en els homes. La incidència espanyola és lleugerament superior a Espanya però similar al context europeu. Van morir d'aquesta malaltia 17.373 persones, 10.603 homes i 6.770 dones. Els càncers més freqüents són els colorectals, mama, pròstata i pulmó. La supervivència de càncer als 5 anys a Catalunya és del 60%, 64% en dones i 56% en homes. Catalunya es troba entre els estats del món amb menys mortalitat i major equitat, especialment en les dones. La supervivència del càncer de mama, de pròstata, de testicle i de tiroides és superior al 90%. Els càncers amb supervivència inferior al 15% són els de pulmó, pàncrees, fetge, cerebral, esòfag. Un terç dels tumors malignes es diagnostiquen a persones de 65 anys i més del 75% de persones que moren de càncer tenen aquestes edats.

Les estratègies de la lluita contra el càncer són la prevenció, el diagnòstic precoç, els tractaments personalitzats de precisió i l’atenció als supervivents. Entorn de 120.000 persones són supervivents de càncer a Catalunya. Els principals factors predisposants al càncer són el tabac, l’alcohol, el sobrepès, la inflamació crònica, la inactivitat física, incorrecta alimentació, determinats virus, exposició excessiva al sol i els contaminants ambientals i agents cancerígens. Aquests tenen un pes molt superior que els factors hereditaris. Les vacunacions generalitzades contra el papil·lomavirus i els virus de l’hepatitis B són claus per disminuir els casos de càncer de coll úter i hepàtic.

Els cribratges poblacionals de mama, de còlon-recte i de coll úter modifiquen l’evolució d’aquests càncers. El diagnòstic precoç condiciona en la majoria de càncers totalment el pronòstic i la qualitat de vida. La biòpsia líquida, analítica de sang, orina o líquids corporals, que busca marcadors químics, ADN/RNA, molècules tumorals específics dels diferents càncers és una de les grans esperances i inversions en recerca actuals.
La inversió global i en xarxa de la recerca i el model sanitari els darrers anys ha permès a Catalunya establir guies de tractament per cada tipus de càncer segons les seves característiques i extensió estandarditzades i equivalents els millors centres oncològics del món. Tractaments quirúrgics, de radioteràpia, farmacològics i de reforç d’immunitat són les teràpies disponibles i en contínua evolució.

El Programa Oncològic de Precisió de Catalunya (2021) intenta la personalització dels tractaments a través de determinacions genètiques per panells. L’any 2022 més de 10.127 tumors malignes varen ser analitzats per trobar alteracions genètiques que permetin teràpies cel·lulars, gèniques o biotecnològiques. Els tumors sòlids de pulmó, còlon-recte, mama i ovari són fins als moments els més tributaris d’aquesta recerca. Els tumors oncohematològics i els pediàtrics són també diana dels panells genètics així com els hereditaris (el 5% dels càncers).

Els tractaments intenten erradicar el tumor i les metàstasis amb les diferents teràpies i, en paral·lel, identificar les debilitats i fortaleses de la immunitat de les persones que tenen càncer o factors predisposants. L’edat és un factor predisposant del càncer. La probabilitat de tenir un càncer creix amb l’edat; entre 60 a 65 anys, 15%, entre 70 a 74 anys, 27% i a partir dels 80 anys,40%.

Una gran part de la recerca busca estimular el sistema immunitari de cada persona per prevenir/erradicar el càncer per prevenir les metàstasis. L’alimentació, els factors ambientals, els estils de vida, la càrrega genètica construeixen una immunitat canviant amb l’edat que és determinant per prevenir o desencadenar el càncer i la seva gravetat. L’estudi del microbioma, comunitat de microorganismes (bacteris, virus, fongs...) del cos humà, especialment de les mucoses de l'aparell digestiu, vagina i pell, es considera un element substantiu per tenir coneixement concret de la immunitat de cada persona i s’obren moltes possibilitats per futures accions en la lluita contra al càncer i altres malalties prevalents, infeccions, depressió, demències.

Els avanços científics i les polítiques de salut pública necessiten la societat civil organitzada, de les entitats, dels voluntaris de proximitat per reforçar la promoció de la salut, la prevenció del càncer però sobretot per acompanyar a les persones amb càncer, les seves famílies i el seu entorn. Suport econòmic, psicològic, emocional, sociolaboral són part de la qualitat de vida i coadjuvants als tractaments mèdics al llarg de tot el procés, des del diagnòstic, en les etapes de tractaments, en la fase supervivents i en el tram final de la vida.  De les persones amb càncer a Catalunya el 10% de les persones estan a l’atur, treballen per compte propi o cobren per sota del salari mínim interprofessional i el 40% són persones viuen soles o amb parelles de més de 65 anys.

La lluita contra el càncer és un dels grans èxits del segle XXI. El coneixement i l’humanisme al servei del repte. La comunitat científica, les polítiques públiques, la iniciativa privada i el voluntariat junts davant del càncer.