La Meridiana

«Si no hi ha un resultat contundent el 27-S no hi haurà altra cosa a fer que atrinxerar-nos davant l’envestida d’un Estat neguitós i emprenyat i venjatiu»

06 de setembre de 2015
Sí que és veritat que fa una mica de mandra anar a la Meridiana, perquè ara no tenim davant l’objectiu de reclamar el vot o de mostrar força popular, que tot això ja ho farem –diuen els mandrosos- el 27-S. Però què hi farem, s’hi ha d’anar. Hi ha moments que la militància és pura convicció, és obligació moral, és voluntat i no s’hi val a dir que no em ve de gust. O que la coreografia, enguany, és tan complicada… No estem jugant, ni estem plantejant un pícnic. La imatge de la Meridiana plena a vessar és molt important en el recompte de vots del 27-S. Hi ha com un rum-rum que ens vol fer creure que tot està una mica desinflat, com si la llibertat fos cosa d’una pujada banal d’entusiasme; com si tot fos un joc; com si fos una manera de passar l’estona. Doncs no.

Mirem el senyor González escrivint cartes com si les dictés el gran García Margallo, amb els mateixos compliments. Mirem la plana major del PP parlant de dictadura i populisme mentre remena el Constitucional sense suport de ningú. Mirem el nostre ínclit Angel Ros –i els unionistes d’Unió- asseguts costat per costat dels autors de Societat Civil Catalana garlant en contra d’Artur Mas. Mirem els Rabells i els Coscubieles torçant-li el coll a les eleccions, que si són això, que si són això altre, per tal de no enfrontar-se amb la pregunta seriosa de hi jugaràs o no hi jugaràs? Mirem com corre Pablo Iglesias a recuperar el pacte fiscal, que fa dos dies deia que no, per veure si arreplega vots, que total falten tres mesos per les generals i ja canviarem de rotllo. Mirem tot això perquè hem d’entendre que estem davant la partida definitiva. Que mai fins ara l’unionisme no s’havia descarat tant, d’extrem a extrem.

Després vindran les negociacions, i seran duríssimes, i passaran coses i res no serà fàcil. Però és que si no hi ha un resultat contundent el 27-S no hi haurà altra cosa a fer que atrinxerar-nos davant l’envestida d’un Estat neguitós i emprenyat i venjatiu. I el resultat del 27-S comença per omplir la Meridiana. A vessar. Tothom. Aquesta sí que és l’última. Aprofitem-la.