La música com a excusa
«Alguns al·leguen que no es va vetar el cantant nord-americà de reggae Matisyahu al festival Rototom, de Benicàssim, perquè fos jueu sinó per les seves idees, però només a ell se li va exigir que fes un pronunciament específic sobre un afer de política internacional. A ningú més del cartell, ni aquest any ni mai»
ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-

- Jordi Bianciotto
- Periodista i crític musical
Hem estat davant d’un cas, resolt feliçment després de pressions i titubejos (esperem que Matisyahu acabi actuant al festival), que revela un rastre de judeofòbia i, alhora, una violació de drets fonamentals, com ara la lliure opinió i creença. Quina mania que tenen alguns de prohibir les coses que no els cauen bé. De barrejar-ho tot, i de saludar el principi de la llibertat d’expressió només quan s’expressa en la direcció que els agrada. Hem d’aprendre a destriar les coses o ens acabarem assemblant a un país de tribus. Perquè, a veure, ara, als artistes russos que vinguin actuar, potser els haurem d’exigir que condemnin les accions de Putin a Crimea i Ucraïna? Cada festival o programador es dedicarà a estudiar l’historial polític del país d’on vénen els artistes que vol contractar i decidirà si els demana pronunciaments públics sobre el que li vingui de gust? I si surt un festival que als cubans o veneçolans els demana expressar adhesió a Castro o Maduro? O a l’inrevés, que abjurin del comunisme per tal de poder actuar? Potser si és la primera opció, direm bravo, i si no, els titllarem de feixistes? És així com funciona això? O potser no, perquè aquesta mena d’exigències polítiques només s’apliquen a artistes jueus, sospitosos crònics d’alguna cosa?
Fa temps que el conflicte d’Orient Mitjà ha esdevingut un ingredient més d’un pack ideològic prefabricat, associat a una certa idea d’esquerres. Israel queia millor quan el conflicte era àrab-israelià en lloc de palestino-israelià, quan els israelians eren David i no Goliat. L’esquerra és sentimental i per sistema acostuma a posar-se del cantó de qui creu identificar com a dèbil, i no hi ha argument més motivador per a un català per ser anti-israelià que dir-li que el PP hi és a favor. Som així. I bé, seguint el fil, mira fins on hem arribat, a un artista nord-americà que actua sense problemes per tot Europa menys a casa nostra, on li demanem uns certificats ideològics que no demanem a ningú més. O recordem el boicot, fa dos estius, a un músic català, Eric Herrera, assenyalat amb la pintoresca acusació de ser favorable a l’existència de l’Estat d’Israel, Estat reconegut per l’ONU des del 1948. Festivals alternatius que acaben sent més restrictius i dogmàtics que els festivals no alternatius.
I on queda l’art en tot plegat? Ah, potser és que hi ha festivals on la música no és el més important, on la reafirmació individual al voltant d’unes idees, d’unes consignes, del paquet ideològic que dèiem, té més pes que els factors artístics. Festivals, espais, que són així o que poden caure, de vegades, en mans dels qui volen fer-los així. La música no com a finalitat, sinó com a eina, o com a excusa per exorcitzar els més obscurs fantasmes. Deixeu-la en pau, doncs, si us plau.
Periodista especialitzat en música des de fa més de tres dècades. Crític musical d’El Periódico de Catalunya, escriu a les publicacions especialitzades Rockdelux i Enderrock, i col·labora en diversos mitjans audiovisuals. Ha escrit diversos llibres, com ara els tres volums de Guía universal del rock (Robinbook) i 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir (Ara Llibres), així com els volums de memòries Maria del Mar Bonet, intensament (Ara Llibres) i El libro de Estopa (Espasa-Planeta). Soci de l’ACP i del Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.