Vam començar la setmana amb la vaga indefinida d'Eulen i la Guàrdia Civil a l'aeroport. I vam continuar amb les festes de Gràcia, amb les protestes massives dels veïns del Raval pels "narcopisos" i amb els museus públics tancats per la vaga de personal. Però a les 17h de dijous 17 d'agost, tot es va aturar. Els primers minuts semblava un atropellament. El pànic va arribar quan els Mossos van mencionar la paraula "atemptat". Des de llavors, els fets s'han succeït amb tanta celeritat, amb tantes veus, tants gestos de solidaritat, de rebuig a la violència, d'explicacions per entendre... que m'ha semblat oportú recollir-lo en quatre apartats:

1) Els atemptats que ens han deixat en estat de xoc: Atropellament massiu, a les 17 h. del dijous 17 d’agost, a la Rambla, el cor de Barcelona. Poc després de la una de la matinada, tiroteig al passeig marítim de Cambrils. En total, 14 morts. Més d’un centenar de ferits de 35 nacionalitats, 53 encara hospitalitzats, una desena en estat greu. Atac terrorista reivindicat per Estat Islàmic en menys de 24 hores. Cèl·lula gihadista integrada per 12 terroristes. Tres dels quatre homes que van atacar a Cambrils abatuts pels Mossos. Encara se'n busca un. De nom Younes Abouyaaqoub, darrer fugitiu implicat en els atacs. Un jove de 22 anys, veí de Ripoll.

2) La resposta ciutadana massiva: “No tinc por”. La normalitat va tornar l'endemà als escenaris dels atemptats. Els nombrosos actes de rebuig, les 100.000 persones concentrades a Plaça Catalunya en el minut de silenci per demostrar que no tenen por, l’escalf de la gent cap als Mossos i els taxistes, la condemna de la comunitat musulmana dient: “No en el nostre nom”. Solidaritat ciutadana que desborda en un moment de crisi, com el jove que va passar més de tres hores repartint aigua i menjar als cotxes atrapats per l'operació Gàbia a les Rondes. 550 metres de la Rambla coberts d’ofrenes florals, d’objectes personals, d’espelmes enceses, de missatges de pau. Com deia Toni Vall, “la vida venç la mort”. Converses anònimes que demanen més explicacions. No s’entén la violència d’aquesta magnitud. “Però aquest terrorista…. quan avançava a tota velocitat matant gent, en què pensava?”.

3) La investigació policial: Cinc escenaris. Alcanar, Barcelona, Ripoll, Vic i Cambrils. En menys de 24 hores, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, va assegurar que “tenien bastant perfilat els responsables dels atemptats. En total una dotzena: cinc abatuts, quatre detinguts i tres identificats (dos cadàvers apareguts a Alcanar i un fugit)”. Cap dels implicats tenia antecedents terroristes. Tots ells molt joves. Des del xalet d’Alcanar es fabricava material explosiu que sol utilitzar Estat Islàmic. El pla inicial era provocar atemptats més greus dels que finalment han succeït. La investigació policial continua endavant per donar respostes. Catalunya manté l’alerta 4, però amb reforç de seguretat en llocs amb afluència massiva i turística.

4) Explicacions per entendre: “El més important és que tots els actors de la societat s'impliquin en la lluita contra el radicalisme”, argumentava ahir la portaveu de la Fundació Ibn Battuta, Míriam Hatibi. “Començant per mi, però també els cossos policials, els educadors socials, i la gent”. En aquest sentit, Joan Anton Mellon, expert en intel·ligència, seguretat i radicalització afegeix que s’ha d’elogiar l’acció dels Mossos, però cal posar-nos les piles en un pla nacional contra la radicalització. "Dotar els municipis del pressupost necessari per elaborar un model de prevenció”. I acabo, amb les paraules de la politòloga Sònia Andolz: "No es pot enquadrar el terrorisme en la religió, és totalment erroni". Segons l'experta en conflictes, els líders de Daesh fan una "instrumentalització a través de la narrativa de la religió per intentar cridar gent. Però hem d'anar amb compte, això no forma part de l'Islam".