L’últim atac contra la nostra llengua mil·lenària és senzillament un despropòsit. És inadmissible que es produeixin decisions com la de la setmana passada que obliguen a canviar del català al castellà a tota una classe si un sol alumne ho demana. No té cap sentit. Això vol dir que l’Estat no ha entès res. Espanya no vol entendre que el català és l’espina dorsal del nostre país. El català no és una llengua folklòrica, sinó que és una llengua de present i de futur, i que progressa perquè la ciutadania la considera útil i la vol compartir. És també la nostra manera de presentar el nostre país al món.

Cada atac a la nostra llengua pretén posar en perill la nostra cohesió social, el nostre sistema d’immersió lingüística. Els catalans i catalanes no podem permetre l’estratègia continua de qüestionar un sistema educatiu que ha donat molt bons resultats en tots els àmbits. L’Estat vol desfer un model d’èxit i no ho podem consentir. L’estudi Resultats del model lingüístic escolar a Catalunya. Evidència Empírica, elaborat per experts i acadèmics, ha demostrat l'efectivitat de la vehicularitat del català en els centres educatius catalans d'acord amb dades empíriques. El document, elaborat l’any passat, evidencia que els alumnes amb el castellà com a llengua materna no acaben l'escolarització amb cap dèficit per haver estudiat en català, ni amb pitjors resultats que els infants d'altres comunitats autònomes. A més, destaca que els alumnes que adquireixen un bon domini del català i el castellà a edats primerenques tenen més facilitat per aprendre una tercera llengua en comparació amb aquells que són monolingües, a més de tenir més avantatges cognitius. Els alumnes catalans acaben la seva escolarització amb un nivell semblant i, fins i tot, superior en alguns casos del coneixement i domini del castellà respecte a altres alumnes.

La llengua catalana la saben escriure més de 7 milions de persones; més de 5 milions la parlen sense haver-la tingut com a llengua materna; és la 7a llengua més apresa d’Europa; és la llengua mitjana europea que més parlants incorpora; hi ha més de 60.000 dominis .cat a la xarxa i  només 4 dels 10 webs més visitants del món no tenen versió en castellà.

La llengua és un dels símbols de Catalunya, que contribueixen a la seva personalitat. Per això cal protegir-la. La llengua catalana ens fa sentir poble i nació que s’expressa i es comunica d’una forma determinada. Des del nostre país ens dirigim als altres tal com som, amb voluntat d’entesa però sense renunciar a res. Com va dir Pompeu Fabra, el 1947, “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”. Avui, més esperançats que mai en el futur de Catalunya, tenim la gran tasca de defensar la nostra llengua, fil conductor bàsic de la nostra identitat, com a element de cohesió i convivència socials, com a vehicle de comunicació i expressió,... Oberts al món, a tothom, des del que som, ningú ens farà recular en el nostre model educatiu.