Ernest Maragall i Gabriel Rufián són els noms propis de la reculada d'ERC a les eleccions municipals. El primer, perquè resumeix des de Barcelona el pas enrere dels republicans quan pretenien afermar arreu del país els resultats del 2019, malgrat el tarannà propositiu del cap de llista. I el segon, perquè il·lustra la desfeta del partit en la pugna particular amb el PSC a l'àrea metropolitana. Maragall, fagocitat pel retorn de Xavier Trias, mascaró de proa del renaixement de Junts. Rufián, frenat pel poder de la marca socialista en els feus de la conurbació de Barcelona, començant per Santa Coloma de Gramenet, on només ha guanyat un regidor. Rendiment discret de les apostes d'Oriol Junqueras. Una evidència que no es maquilla ni amb el pes de l'abstenció ni amb el nombre de regidors de la formació.

Però el dirigent republicà més perjudicat pels resultats del 28-M és Pere Aragonès. La victòria rutilant de Trias maquilla els resultats d'un Junts empeltat d'essència convergent —diumenge a la nit el candidat ja va recuperar la marca— i el pas endavant del PSC —amb les alcaldies de Tarragona i Lleida a la mà— actualitza el poder local del principal adversari del president i el seu partit. El paisatge de la nit electoral convidava Aragonès a preocupar-se per un terreny de joc espinós: més dificultats al Parlament i solitud del Govern amb els rivals crescuts pel poder local recuperat.

El president, però, s'ha trobat amb una ajuda inesperada des de la Moncloa: l'avançament electoral proposat per Pedro Sánchez, amb comicis espanyols aquest 23 de juliol, li concedeix una treva. El calendari de supervivència del PSOE és un baló d'oxigen per a ERC, que veurà com el PSC aparca la pressió a Palau per centrar-se a salvar el govern espanyol des de Catalunya. I també concedeix temps a Junqueras, que tornarà a confiar en Rufián, per madurar l'estratègia del partit a mig termini. El risc que corre, però, és que un mal resultat a les espanyoles faci més gros el problema que ara s'ha ajornat. L'aposta per la gestió i el diàleg mentre se soterrava la confrontació amb l'Estat no ha donat els fruits esperats, ni políticament ni electoral.

ERC haurà d'entomar més aviat que tard un debat necessari sobre les arestes del camí triat. Després de l'estiu, serà inajornable. Però, mentrestant, Illa no demanarà eleccions catalanes anticipades, perquè els socialistes hauran de demostrar que l'onada conservadora que ja ha tacat el mapa espanyol en favor de PP i Vox té una excepció a Catalunya. 

El moviment de Sánchez concedeix una pantalla de marge a Aragonès i Junqueras. I té altres derivades. Abans dels comicis de l'estiu, ERC no s'immolarà a Barcelona cedint els vots a Jaume Collboni i Ada Colau per desbancar Trias. Qui havia imaginat aquesta suma ja se'n pot oblidar. Els republicans necessiten conservar la corona que els queda, la de Palau. La nova vida d'Aragonès ha començat aquest 29 de maig.