Miquel Iceta no va poder evitar deixar-se seduir per la tercera entrega de l’implacable espia britànic 007 -Goldfinger- segons va explicar ahir en una entrevista a RAC1, la mateixa nit que TV3 emetia noves i escandaloses revelacions sobre l’anomenada “operació Catalunya”, l’entramat conspirador per frenar el procés català que ha posat al descobert la cara més fosca de l’Estat. Un fet anecdòtic –o no-, però en qualsevol cas paradigmàtic de la posició que ha acabat adoptant el PSC amb relació al conflicte polític que enfronta el govern català i espanyol.   

Lluny queden els postulats dels socialistes de l'inici del procés, quan Pere Navarro liderava un partit amb vocació majoritària i va defensar al Parlament l’abstenció en tot allò referent al dret a decidir, buscant una posició diferenciada del bloc del “no”. I encara queda més lluny la defensa d'un referèndum acordat, que el llavors primer secretari del PSC va defensar en campanya electoral.

La tutela de Ferraz després que els socialistes catalans fossin cridats a capítol es fa cada vegada més evident, fins al punt d’haver arribat a distàncies insalvables amb la posició equidistant dels “comuns”, que temps enrere havien temptejat. Ahir mateix Iceta va llançar un advertiment a Colau per deixar-li clar que el seu partit no col·laborarà amb el seu govern municipal si "se salta la llei".

La formació ha acabat optant per coliderar el bloc contrari al dret a decidir. Una posició que arribats al moment catàrtic pot acabar-li passant factura atesa la trajectòria històrica del partit i la diversitat de posicions que encara es mantenen en el si de la formació, com ho proven les manifestacions d'alguns alcaldes a qui la direcció de l'executiva federal ha amenaçat amb sancions si col·laboren amb el referèndum.   

El PSC ha tancat files amb el PSOE, que ara maniobra d’urgència per desmarcar-se de l’immobilisme de Rajoy, el qual manté les esperances en què el procés s’embarranqui pels obstacles judicials -ahir es va obrir una nova causa per exigir el cinc milions d'euros que va costar el 9-N- tot i que no descarta, segons va revelar el delegat del govern espanyol, acabar dissolent la cambra catalana en cas que l'independentisme sigui resilient.

La bateria de propostes del PSOE, però, no s’augura com una solució per al conflicte polític. Per una banda, perquè treballa amb un calendari desajustat al tempo que viu Catalunya atès que posposa els primers passos a l'1-O, la data fixada pel govern de Puigdemont per celebrar el referèndum i, en segon terme, perquè es basa en unes propostes -reforma de la Constitució i millora del finançament- que ni tenen consens al Congrés ni s’apropen mínimament a les expectatives de les forces independentistes, majoritàries al Parlament.

La tercera via continua morta a menys de tres mesos del referèndum.