Mèxic, com moltes altres nacions americanes que han patit dictadures, no permet la reelecció del seu president. Encara que aquesta norma no ha tingut massa èxit a l’hora de protegir la democràcia (el PRI va governar durant set dècades, canviant la cara del president però mantenint els tentacles de l’aparell agafats a qualsevol ens de poder), ha servit per evitar que un president tan lamentable com Felipe Calderón pugui allargar el seu regne de l’error. Aquest diumenge els mexicans aniran a votar, i aviat Calderón serà només un nou membre de la llarga llista de mals presidents que han passat per Los Pinos. En principi, la sortida de Calderón hauria de ser una bona notícia per Mèxic, però com passa sovint en aquell país, només és l’inici d’un nou període d’incertesa.

Fa només uns mesos els resultats de les eleccions semblaven estar predestinats: Enrique Peña Nieto, exgovernador de l’Estat de Mèxic, seria el primer home del PRI en guanyar unes eleccions netes des de fa més de 80 anys. Els altres candidats dels principals partits, Josefina Vázquez Mota (PAN, equivalent al PP més ranci) i Andrés Manuel López Obrador (PRD, abans bolivarià i ara proper al PT de Lula), estaven condemnats a lluitar per la segona posició. De cop i volta, però, un esdeveniment va donar emoció a la cursa electoral: Peña Nieto va obrir la boca.

El candidat priista és un polític típicament nord-americà: un advocat jove, amb molt bona presència, provinent d’una família de poder i sense vergonya de fer servir la seva tràgica viudetat (la seva primera esposa va morir, segons la versió oficial, a causa d’una arítmia amb només 44 anys) per guanyar el suport de les mestresses de casa. En un gir tret del llibre d’estil de Nicolas Sarkozy, Peña Nieto es va tornar a casar el 2010 amb una estrella dels serials mexicans. Amb el país decebut amb el PAN i amb molts votants moderats encara neguitosos de donar el seu vot al PRD, la feina del PRI estava pràcticament feta abans de començar.

I després Peña Nieto no va saber dir el títol de tres llibres que ha llegit mentre feia una conferència a la Fira del Llibre de Guadalajara... I després Peña Nieto no va saber dir quin és el sou mínim a Mèxic durant una entrevista amb El País... I després Peña Nieto es va excusar a la mateixa entrevista sobre el seu desconeixement del preu dels aliments dient “jo no sóc la senyora de la casa”... I després Peña Nieto va prometre que si guanyava promouria el desenvolupament de “serials de qualitat per les senyores”... I després Peña Nieto va presumir de ser el candidat de la seguretat malgrat que l’Estat de Mèxic va liderar la república en assassinats masclistes, segrestos i augment global del volum de delictes durant el seu mandat...

Amb cada relliscada de Peña Nieto, els avantatges del PRI a les enquestes han anat minvant des dels 15 punts inicials a menys de la meitat. És necessari deixar clar que encara hi han enquestes que donen 15 o més punts d’avantatge a Peña Nieto, però com passa a casa nostra els resultats de les enquestes a Mèxic canvien en funció de la capçalera que les publica. Des del PRD el missatge és clar: el jovent menys implicat en política pot decidir el resultat. Aquest jovent s’ha anat implicant via xarxes socials i en gran part ha demostrat que rebutja el brut passat del PRI. Amb Vázquez Mota molt distanciada gràcies a una combinació de factors (herència de Calderón, errades pròpies en campanya i, francament, la seva condició femenina) i l’aparició d’una majoria silenciosa que encara espera el PRD, el resultat pot arribar a ser sorprenent.

Mèxic es trobarà dilluns en una altra situació incòmoda. O bé s’enfrontarà a ser governat per un polític que sembla més manufacturat que mai, o bé es trobarà amb la incerta rebuda que la comunitat internacional donarà a López Obrador, que manté encara que va perdre les eleccions del 2006 de forma fraudulenta.

Els esdeveniments prometien ser diferents. Tot havia de ser més fàcil. Un galant cavaller havia de rescatar el país de la deriva de Calderón. L’armadura ha resultat estar foradada. No sabem què passarà, però gràcies a Peña Nieto, hi haurà emoció fins l’últim moment.