El pacte per intervenir les institucions catalanes -segellat pel PP, PSOE i Cs- és avui el major maldecap de Rajoy, molt a prop de veure expirar els terminis per salvar els pressupostos. El president espanyol vol evitar erosionar més el seu final de mandat en plena pugna amb Cs i pressiona ara els socialistes perquè donin suport als comptes davant la negativa refermada del PNB de cedir els seus vots mentre continuï vigent el 155.   

Rajoy confiava a estovar els nacionalistes bascos ampliant la promesa d’inversions per al 2018. Els comptes que Montoro ha presentat en societat preveuen per al País Basc una inversió superior a la que li pertocaria pel nombre de ciutadans. Una xifra poc habitual, aliena a la penalització que fins avui ha tingut el concert econòmic en els comptes de l’Estat. Caldrà veure si aquest incentiu altera la posició d’Urkullu, sobre el qual també pesa l’amenaça de perdre els compromisos pressupostaris adquirits pel govern espanyol, que ja ha insinuat que podria incomplir. La prova de foc serà el 25 i 26 d'abril, quan el govern espanyol necessitarà els cinc vots que fins avui no té garantits per rebutjar les esmenes a la totalitat. 

Cap mirament, en canvi, en el cas de Catalunya. Rajoy manté el mateix percentatge d’inversió -13,3%- del total estatal, tres punts encara per sota del percentatge que representa la població, molt lluny també del seu pes al conjunt del PIB que se situa al 19,2%. Les xifres són més rebaixades en àmbits tan sensibles com el de la xarxa ferroviària. Adif i Renfe han pressupostat 138 milions menys del promès fa un any. Els números contrasten amb la “pluja de milions” que Rajoy va prometre a l’empresariat català quan faltaven pocs mesos pel referèndum.

I és que els pressupostos d’enguany evidencien que el govern espanyol ha renunciat, fins i tot, a satisfer aquells sectors que confiaven en la capacitat de l’Estat per tornar a seduir els catalans. Només en aquest marc s’entén que el PP exigeixi al PSOE donar el suport als comptes en contrapartida per no haver intervingut els mitjans públics catalans. “Per sentit d’estat”, apel·len els populars que reclamen als socialistes el vist-i-plau a uns comptes que faran créixer 7,5 cops més la despesa militar que la despesa social en dos anys. Però la indivisible unitat d'Espanya que va servir de pretext per acabar amb l'autogovern a Catalunya no serà ara argument per al PSOE per enterrar les possibilitats de rendibilitzar l'ensopegada de Rajoy.  

Vet aquí el preu del 155, que lluny de garantir el retorn a la "normalitat política" com presumia, és ara la principal amenaça per a la governabilitat a l'Estat.