Aquest any jugo a la Grossa amb el 1714. La meva cunyada Dolors va tenir la sort de poder vendre aquest número llegendari al seu quiosc de la plaça del mercat de Girona i abans que les butlletes s’esgotessin en un no res va tenir la precaució de guardar-me’n una. Un detall, sabent els dubtes que tinc sobre tota l’èpica del tricentenari; un gest molt apropiat per mantenir viu l’esperit nadalenc específic de Catalunya des de fa uns quants anys: la discussió familiar sobre el Tema. Hi ha qui creu que el Procés ha convertit els àpats nadalencs en petits debats parlamentaris en els que les famílies es divideixen, oblidant els sentiments de pau del Nadal. Tot el contrari, gràcies a l’interès per la política, ens estalviem les tradicionals converses mèdiques sobre els estats de salut dels més delicats i el repàs a les baixes registrades entre la legió d’amics i coneguts.

L’apassionant política nadalenca. Atès que el 1714 serà agraciat amb el primer premi la setmana vinent, espero; les batusses dialèctiques d’aquestes festes giraran a l’entorn de quin serà el proper número fetitxe. La discussió se centrarà en la propera edició de la Grossa: serà més oportú adquirir el 2017, per coincidir amb el darrer any de l’autonomia, o el 2018, com el primer any de la post autonomia? Serà excitant i tots podrem brindar amb cava perquè no hi haurà guanyador del debat. Aquesta és una disjuntiva que no contempla el consens, no hi ha res a negociar; dialogarem és clar, però com si fóssim el govern de Madrid i el de Barcelona, cadascú instal·lat en la seva intransigència, perdó, en la seva convicció profunda.

Els matisos no tenen lloc a la taula de Nadal. Una disputa familiar encesa i sincera com Déu mana, no es perd en els avorrits detalls de la tàctica. Aquest any sí o aquest any tampoc. I punt. Ja parlarem passats Reis de quin sentit i de quines avantatges o inconvenients té el resultat de la cimera de divendres i quines diferències hi ha entre el pacte pel dret a decidir i el pacte pel referèndum o com es prendran alguns protagonistes del Procés l’acceptació de les posicions moderades i raonables d’Ada Colau. Cara a les neules i els torrons, n’hi haurà prou amb la foto dels participants, una bonica nadala d’esperança enviada pel president Puigdemont a tot els fidels de la causa.