02 de juny de 2011
El periodista Manuel Cuyàs explica que el seu professor, el dramaturg Ricard Salvat, defensava que en temps de crisi és quan la ficció abona històries de por, com ara King Kong per exemple, o les aventures dels vampirs, que van fer furor després de la fallida del 29. Ara que el cine de terror o el de catàstrofes, són un gènere, la realitat, o el periodisme no perd pistonada.

Aquesta setmana el cas de la crisi dels cogombres, o la del nou informe sobre els perills de la telefonia mòbil, n’és un altre. I la por ho té fàcil per córrer. Especialment amb qüestions alimentàries, es passa d’alertar de la relació entre morts per una bactèria, i el lligam amb els cogombres andalusos, a no menjar cap tipus de verdura. Un nou esfondrament que la pagesia espanyola, i de retruc la catalana, no es poden permetre un cop més. Quan no són les vaques, els pollastres, són els cogombres. Una situació econòmica precària, que no necessita ajuts com aquests. I qui ens defensa de la irresponsabilitat d’aquesta senadora, ministra de la ciutat-estat d’Hamburg? Per què se segueixen els costosos, i rigorosos mecanismes de producció, la marca de traçabilitat que tenen els productes agraris europeus perquè puguin circular sense riscos arreu del món? I en canvi es pugui parlar amb tanta lleugeresa d’una qüestió tan tràgica?

La responsabilitat sembla que és un bé escàs en les autoritats públiques. I així anem. El president Mas la reclama amb els pressupostos acabats de presentar. Responsabilitat, especialment de les forces que eren als anteriors governs tripartits, i especialment a qui ha ostentat la cartera d’economia aquests darrers set anys. De fet en l’espiral del debat d’aquesta setmana, Mas ha qualificat l’actitud de l’oposició, de demagògica, hipòcrita i d’irresponsable. I anant més enllà, diu que diumenge passat les urnes van expressar el descontentament ciutadà per aquells que es desentenen de la seva gestió anterior.

En la mateixa línia el conseller Mas Collell, que ha aprovat el projecte de modificació de l’impost de successions amb el suport del PP, diu que no es lamentin ara aquells que van fer la reducció principal d’aquest impost.

Aquests pressupostos són els únics que es poden fer? Hi ha marge per negociar? Joan Puigcercós, creu que sí, i ERC presenta una contraprosta de pressupostos. Aquests pressupostos restrictius, que de moment al marge de CiU només tenen el suport de Joan Laporta, no ajudaran a fer créixer l’economia. Copien el que han hagut de fer molts empresaris davant el fre de l’economia. Ajudaran a parar el cop. Uns impostos que dediquen tres vegades més del que disposa la conselleria d’Empresa per pagar interessos.

Una situació complicada, i encara més amb l’estira i arronsa afegit amb el Ministeri d’Economia a propòsit dels ritmes per complir els indicadors de dèficit. Acabarem veient per llei, un sostre de despesa autonòmica, com insinua el comissari Almunia? O ho diu per fer-nos por?