​La radicalitat del Mercat de Música Viva

«El Mercat de la música ha enderrocat els murs de la clausura. Perquè l'aposta per la radicalitat d'una programació de risc és imprescindible i necessària»

17 de setembre de 2018
El Mercat musical: Sintonitzar, escoltar i ballar connecta els espectadors amb les descobertes. Un desbordant Marc Parrot actuant en una iurta d'origen asiàtic a un pam del públic, el duet argentí Perota Chingó fusionant de manera natural les arrels australs amb els ritmes tribals, Balago fent vibrar les atmosferes sòniques del demà a l'alternativa de l'Adoberies Fest, el coreà Heemoon Lee i la seva banda nord-americana Prelude travessant la línia del freak jazz, el rap de la terra de Senyor Oca amarant el públic amb un tel·lúric cant de pagès, l'emergent Ju projectant la veu d'una futura estrella del pop català des de la plaça Major o l'animada família Xiula transmetent melodies a futures generacions... La 30a edició del Mercat de Música Viva de Vic ha sublimat l'excel·lència amb la popularitat.

El Mercat de les dones: L'oferta musical com a motor de transformació social i cultural. Noves maneres d'entendre la comunicació sonora, la mostra evident de la transformació d'artistes i públics dalt i baix dels escenaris o el paper de les dones en una programació de marcat accent femení al Mercat de Música Viva de Vic 2018 han demostrat el poder de la música en una societat atormentada per la dictadura de les xarxes socials i la imposició de productes globals manufacturats. Equilibrat, sa i natural, el menú musical cuinat pels xefs Marc Lloret i Oriol Roca, amb la supervisió i experiència de Montse Portús han situat l'esdeveniment en una eina imprescindible per implantar una República lliure de música.

El Mercat més viu: La música es presenta en múltiples formats, i només existeix quan provoca la revolució de les emocions. El Mercat de Música Viva ha posat enguany l'accent en una oferta revitalitzant com a resposta al sentit i l'evolució de la música popular. Tal com recordava la consellera Laura Borràs, fent referència a una frase de Jordi Savall, la música només és música quan provoca i esprem les emocions humanes. Una sensació viscuda en directe en molts del centenar de concerts programats durant quatre dies a la capital d'Osona. Des de la cirereta inaugural de Quimi Portet anunciant un Sunny Day gairebé a capella –només acompanyat per un "renascut" Jaume Manresa al piano– fins a la placidesa poètica fins a la fi dels temps de Toti Soler amb Gemma Humet, passant pel preuat tresor de dues professores de català, emmascarades de Pupil·les, antoixant la voluntat de veure 'amanèixer' un demà de respecte i igualtat.

El Mercat de l'exportació: Catalunya és un país de mercats i la trobada anual a la plaça major de les músiques projecta la nostra essència arreu del món. Diuen que la música s'exporta a través de la plataformes musicals, xarxes socials i relats a instagram, però la realitat és que aquesta música és invisible i manipulada. Només és viva i real quan es pot palpar en directe des de la tarima o a peu de carrer, quan els batecs dels músics se sincronitzen amb les mirades i les oïdes del públic en una catarsi única que tan sols és possible durant l'execució d'un concert. I això és el que ha succeït a Vic, durant el darrer Mercat, L'Atlàntida ha mostrat una ciutat submergida màgica, les carpes s'ha obert al pop, el jazz i el punk però també al públic familiar, cada cop més nombrós acompanyat d'un baby boom que balla pels descosits, i les adoberies o la xemeneia del Sucre s'han rebel·lat com la necessària altra cara de la música que s'allibera de cotilles i desvetlla consciències.

El Mercat dels ous: el Mercat de la Música també ha servit per obrir les portes i els jardins del convent de les Clarisses. La tradició de portar ous a santa Clara si és té plor que plogui el dia del casament té una derivada a Vic ampliada als dies del Mercat de Música Viva. Cada any els responsables de l'esdeveniment són els encarregats de dur ous a les Clarisses, i enguany tampoc no ha caigut ni una gota. La novetat és que, coincidint amb les tres dècades del MMVV, les Clarisses s'han convertit en un hotel de luxe, Santa Clara en un restaurant i els centenars d'ous ofrenats en un objecte de culte que es guarda als armaris –ara visibles– del reconvertit conjunt mocanal. Just pel Mercat, els vigatans han pogut passejar per primer cop pels restaurats patis, cel·les, escalinates i jardins que donen a la muralla. 

El Mercat de la música ha enderrocat els murs de la clausura. Perquè l'aposta per la radicalitat d'una programació de risc és imprescindible i necessària per convertir el 30è Mercat en un espai de cultura i llibertat, punt d'encontre de converses i tractes amables, de vespres, nits i matinades enlluernades amb la banda sonora dels nostres dies.