La rebel·lió del tricorni

«La memòria ens exigeix ​​preguntar-li al PSOE on estaven quan les víctimes dels muntatges policials eren independentistes, anarquistes o comunistes»

04 de juny de 2020
Aquí pots llegir l'article original en castellà.

Baixen revoltes les aigües a la Guàrdia Civil. L'escàndol, si és que algú encara s'escandalitza, rebentava la setmana passada amb la destitució del coronel Pérez dels Cobos. El següent a caure va ser el tinent general Fernando Santafé, això sense comptar la dimissió del general Laurentino Ceña. Grande-Marlaska, que s'ha convertit en el blanc de la derechísima, va tractar de calmar les aigües amb un increment salarial a policies i guàrdies civils. Però Roma no paga a traïdors.

Ahir, al Congrés dels Diputats, Carmen Calvo arrufava les celles i li recordava Pau Casado les seves pròpies paraules: "els vam avisar que no podrien governar". Calvo, que coneix el pols del clavegueram, interpel·lava al líder del PP. "En què caminen contra el govern constitucional d'Espanya?". L'acusació no és nova. Fa una setmana, Iglesias es dirigia en els mateixos termes a Espinosa dels Monteros. "A vostès els agradaria donar un cop d'Estat, però no s'atreveixen".

Enmig del soroll de sabres, emergeix un informe de la Guàrdia Civil tan ple de falsedats que fins i tot els seus autors han hagut de tirar de típex. Resulta que el cos armat ha fet seu el discurs de Vox contra el 8M i tracta d'incriminar al Govern espanyol per la seva gestió de la pandèmia. L'informe apunta ara a Fernando Simón i incorpora com a prova un off the record d'Irene Montero.

Ha dit Pedro Sánchez que Grande-Marlaska està destapant la "policia patriòtica". L'al·lusió recorda als embolics de Villarejo i al fals informe Pisa que els homes del ministre Fernández Díaz van ordir contra Podem. Recordeu l'Operació Catalunya, aquesta claveguera policial contra l'independentisme català. Serà que per fi, en ple 2020, el PSOE ha descobert el que tothom sabia. Que les forces policials són un vesper ultra.

Alguns sembla que no havien vist un informe policial fals fins ara. Una cosa podien haver sospitat en 2014 quan l'Audiència Nacional va absoldre 40 joves bascos que van passar més d'un any a la presó sense judici i als quals Grande-Marlaska va acusar d'obeir a ETA. Diu la sentència que per algun motiu -qui sap si caprici o tortura-, els acusats van declarar en la seva pròpia contra perquè les seves paraules encaixessin amb els informes policials.

Alguna cosa sabrà d'informes falsos Tamara Carrasco i la careta que es va convertir en prova de les seves intencions terroristes. Que parlin els nois d'Altsasu, condemnats per l'esposa d'un guàrdia civil. Que ens expliquin els CDR, els anarquistes de l'operació Piñata, de l'Operació Pandora, de l'Operació Ice. Que expliqui Dani Gallardo, jove madrileny empresonat per manifestar-se contra la sentència de l'1-O.

La decència ens exigeix ​​denunciar avui, igual que sempre, els informes a la carta de la Guàrdia Civil. Però la memòria ens exigeix ​​preguntar-li al PSOE on estaven quan les víctimes dels muntatges policials eren independentistes, anarquistes o comunistes. Mai és tard per despertar. Però alguns fa temps que es fan els adormits.