Abans de convocar eleccions el passat mes de maig, el govern espanyol havia pactat amb Brussel·les un Pla de Recuperació en què es comprometia a reformar el subsidi de l’atur. Ara que ja s’ha format el nou govern, els ministeris de Treball i Economia s’enfronten al repte d’arribar a un acord per reformar-lo. El Ministeri d’Economia, presidit per Nadia Calviño, busca mantenir l’estabilitat pressupostària; mentre que el Ministeri de Treball, presidit per Yolanda Díaz, busca ampliar la protecció dels treballadors i treballadores. Quines són les propostes que hi ha sobre la taula i què ens diu l’anàlisi econòmica sobre els seus efectes?
L’objectiu és reformar el subsidi d’atur, que és la prestació que perceben les persones aturades quan esgoten la prestació d’atur contributiva o que no arriben al mínim exigit per la llei per a percebre la prestació contributiva. Aquest subsidi té una duració màxima fixada i una quantia màxima de 480 € mensuals. Gràcies a les filtracions a la premsa, sembla que el ministeri de Treball voldria fer possible compatibilitzar el treball remunerat i el subsidi durant un període curt de temps, mentre que el ministeri d’Economia voldria canviar la distribució del subsidi al llarg del temps, de manera que la quantitat percebuda fos major al principi del període de la prestació que al final. Encara que s’hagi presentat com un enfrontament entre els ministeris, aquestes dues reformes són compatibles i, fins i tot, podrien ser positives pels aturats i aturades.
Davant la informació publicada per alguns mitjans de comunicació, en alguns casos en clau bastant alarmista, alguns economistes de caràcter neoclàssic han recordat els efectes “positius” de la reducció de la base reguladora de la prestació d’atur el 2012. En aquest cas, una reducció del 17% va suposar una reducció del temps en atur un 14% i va augmentar en un 41% el nombre de persones empleades comparat amb aquelles que no es van veure afectades per la reforma. Davant aquests resultats, alguns economistes defensen la reducció d’aquest tipus de prestacions per a “animar” la gent a trobar feina com més aviat millor. Abans d’entrar a analitzar aquests resultats, hem de recordar que es tracta de dues prestacions diferents i que afecten col·lectius de treballadors i treballadores diferents. Aquests resultats no són comparables a la reforma actual, ja que el que es va retallar va ser la base reguladora de la prestació contributiva d’atur, i no el subsidi d’atur.
Quan s’estudien aquest tipus de reformes és important recordar que tant la prestació per atur com el subsidi d’atur són prestacions proteccionistes, que busquen garantir la subsistència dels treballadors i treballadores davant d’una pèrdua, normalment sobtada i imprevista, de la feina. La teoria econòmica ens diu que aquest tipus de prestacions permeten als treballadors i treballadores trobar una nova feina que s’ajusti a les seves habilitats i educació, afavorint la futura trajectòria professional de la treballadora però també el procés productiu de l’empresa en qüestió. A més, permet negociar salaris més favorables per la treballadora, qui té una xarxa de seguretat en les prestacions d’atur. Per tant, ens hauríem de plantejar quin tipus de treballs van aconseguir les persones que van tornar a la feina després de la reforma i amb quins salaris. De fet, un estudi elaborat per Domènech-Arumí i Vannutelli conclou que les persones afectades van aconseguir treballs pitjor remunerats. Per una altra banda, testimonis de treballadores de la llar que fins fa poc no tenien accés a prestacions d’atur expliquen com han hagut d’acceptar condicions indignes de treball perquè l’alternativa era res. No es tracta només de trobar una feina, sinó una feina digna, amb salaris i condicions dignes que ens permetin participar en la vida social i en la societat civil.
A més, la majoria d’estudis econòmics obliden un col·lectiu molt important afectat per aquestes reformes, que són totes aquelles persones que no troben feina, però veuen la seva prestació o subsidi retallat. És important entendre quina és la situació d’aquestes persones i quins efectes tenen aquestes reformes en els nivells de pobresa i salut mental i física, tants dels individus com de les famílies, i en la seva trajectòria laboral.
Un dels plantejaments que ha generat polèmica ha estat la possibilitat de compatibilitzar un treball remunerat amb la percepció del subsidi d’atur durant els primers 45 dies. Encara que alguns i algunes es puguin sorprendre i escandalitzar, aquesta mesura estaria dirigida a superar el que es coneix com la trampa de la pobresa. En aquest cas i en termes econòmics, la trampa de la pobresa fa referència a aquelles situacions en què persones rebutgen treballs temporals remunerats perquè, en cas d’acceptar-los, haurien de renunciar al subsidi d’atur a canvi d’un treball que no ofereix estabilitat laboral i que, en general, està mal remunerat. Llavors aquestes persones queden atrapades en una situació que els dificulta tornar a entrar al mercat laboral per seguir gaudint d’un subsidi, encara que saben que s’acabarà. La possibilitat de compatibilitzar un treball amb el subsidi permet que les persones puguin complementar el subsidi amb treballs temporals o fins i tot arriscar-se amb treballs mal remunerats que millorin el seu perfil professional fins que trobin la feina que millor s’ajusta a les seves necessitats i habilitats.
Encara que aquesta reforma té potencial per aportar més seguretat als treballadors i treballadores que depenen del subsidi d’atur, es queda lluny de solucionar els majors reptes del mercat laboral espanyol. Un mercat marcat per un atur de llarga durada persistent, alts nivells d’atur entre joves i contractes i salaris precaris. Una de les propostes de la Teoria Monetària Moderna per a solucionar aquest problema és la plena ocupació garantida. L’objectiu és garantir un treball per a tothom qui el vulgui, sense necessitat d’impulsar la demanda agregada, cosa que podria afegir pressió inflacionària a l’economia i pressió climàtica al planeta en augmentar la demanda de recursos. Per a aconseguir-ho, el govern espanyol hauria de garantir un treball digne que s’ajusti a les habilitats de les persones. A més, la majoria d’aquests treballs estarien dirigits a la cura del planeta i la societat. Tot i que pugui semblar una utopia, cada cop més economistes apunten que aquestes propostes són possibles i viables.
Agraïments a la Cristina Ferrer i la resta de dones de l’Espai08.
L’objectiu és reformar el subsidi d’atur, que és la prestació que perceben les persones aturades quan esgoten la prestació d’atur contributiva o que no arriben al mínim exigit per la llei per a percebre la prestació contributiva. Aquest subsidi té una duració màxima fixada i una quantia màxima de 480 € mensuals. Gràcies a les filtracions a la premsa, sembla que el ministeri de Treball voldria fer possible compatibilitzar el treball remunerat i el subsidi durant un període curt de temps, mentre que el ministeri d’Economia voldria canviar la distribució del subsidi al llarg del temps, de manera que la quantitat percebuda fos major al principi del període de la prestació que al final. Encara que s’hagi presentat com un enfrontament entre els ministeris, aquestes dues reformes són compatibles i, fins i tot, podrien ser positives pels aturats i aturades.
Davant la informació publicada per alguns mitjans de comunicació, en alguns casos en clau bastant alarmista, alguns economistes de caràcter neoclàssic han recordat els efectes “positius” de la reducció de la base reguladora de la prestació d’atur el 2012. En aquest cas, una reducció del 17% va suposar una reducció del temps en atur un 14% i va augmentar en un 41% el nombre de persones empleades comparat amb aquelles que no es van veure afectades per la reforma. Davant aquests resultats, alguns economistes defensen la reducció d’aquest tipus de prestacions per a “animar” la gent a trobar feina com més aviat millor. Abans d’entrar a analitzar aquests resultats, hem de recordar que es tracta de dues prestacions diferents i que afecten col·lectius de treballadors i treballadores diferents. Aquests resultats no són comparables a la reforma actual, ja que el que es va retallar va ser la base reguladora de la prestació contributiva d’atur, i no el subsidi d’atur.
Quan s’estudien aquest tipus de reformes és important recordar que tant la prestació per atur com el subsidi d’atur són prestacions proteccionistes, que busquen garantir la subsistència dels treballadors i treballadores davant d’una pèrdua, normalment sobtada i imprevista, de la feina. La teoria econòmica ens diu que aquest tipus de prestacions permeten als treballadors i treballadores trobar una nova feina que s’ajusti a les seves habilitats i educació, afavorint la futura trajectòria professional de la treballadora però també el procés productiu de l’empresa en qüestió. A més, permet negociar salaris més favorables per la treballadora, qui té una xarxa de seguretat en les prestacions d’atur. Per tant, ens hauríem de plantejar quin tipus de treballs van aconseguir les persones que van tornar a la feina després de la reforma i amb quins salaris. De fet, un estudi elaborat per Domènech-Arumí i Vannutelli conclou que les persones afectades van aconseguir treballs pitjor remunerats. Per una altra banda, testimonis de treballadores de la llar que fins fa poc no tenien accés a prestacions d’atur expliquen com han hagut d’acceptar condicions indignes de treball perquè l’alternativa era res. No es tracta només de trobar una feina, sinó una feina digna, amb salaris i condicions dignes que ens permetin participar en la vida social i en la societat civil.
A més, la majoria d’estudis econòmics obliden un col·lectiu molt important afectat per aquestes reformes, que són totes aquelles persones que no troben feina, però veuen la seva prestació o subsidi retallat. És important entendre quina és la situació d’aquestes persones i quins efectes tenen aquestes reformes en els nivells de pobresa i salut mental i física, tants dels individus com de les famílies, i en la seva trajectòria laboral.
Un dels plantejaments que ha generat polèmica ha estat la possibilitat de compatibilitzar un treball remunerat amb la percepció del subsidi d’atur durant els primers 45 dies. Encara que alguns i algunes es puguin sorprendre i escandalitzar, aquesta mesura estaria dirigida a superar el que es coneix com la trampa de la pobresa. En aquest cas i en termes econòmics, la trampa de la pobresa fa referència a aquelles situacions en què persones rebutgen treballs temporals remunerats perquè, en cas d’acceptar-los, haurien de renunciar al subsidi d’atur a canvi d’un treball que no ofereix estabilitat laboral i que, en general, està mal remunerat. Llavors aquestes persones queden atrapades en una situació que els dificulta tornar a entrar al mercat laboral per seguir gaudint d’un subsidi, encara que saben que s’acabarà. La possibilitat de compatibilitzar un treball amb el subsidi permet que les persones puguin complementar el subsidi amb treballs temporals o fins i tot arriscar-se amb treballs mal remunerats que millorin el seu perfil professional fins que trobin la feina que millor s’ajusta a les seves necessitats i habilitats.
Encara que aquesta reforma té potencial per aportar més seguretat als treballadors i treballadores que depenen del subsidi d’atur, es queda lluny de solucionar els majors reptes del mercat laboral espanyol. Un mercat marcat per un atur de llarga durada persistent, alts nivells d’atur entre joves i contractes i salaris precaris. Una de les propostes de la Teoria Monetària Moderna per a solucionar aquest problema és la plena ocupació garantida. L’objectiu és garantir un treball per a tothom qui el vulgui, sense necessitat d’impulsar la demanda agregada, cosa que podria afegir pressió inflacionària a l’economia i pressió climàtica al planeta en augmentar la demanda de recursos. Per a aconseguir-ho, el govern espanyol hauria de garantir un treball digne que s’ajusti a les habilitats de les persones. A més, la majoria d’aquests treballs estarien dirigits a la cura del planeta i la societat. Tot i que pugui semblar una utopia, cada cop més economistes apunten que aquestes propostes són possibles i viables.
Agraïments a la Cristina Ferrer i la resta de dones de l’Espai08.