La resolució que va aprovar el darrer consell nacional del PSC afirma textualment: “Reiterem el nostre compromís de treballar a favor d’una consulta legal i acordada, amb el convenciment que en el moment d’abordar qüestions tan rellevants cal un gran consens Catalunya endins. Si per reformar l’Estatut, o per aprovar la llei electoral, nosaltres mateixos hem de decidir que cal el suport de dos terços del Parlament de Catalunya, no es pot pretendre que majories més febles estiguin en condicions de promoure canvis més importants”. Aquesta afirmació es podria interpretar com el manteniment del dret a l’autodeterminació. Un dret que el PSC sempre ha defensat com a principi fundacional però que després ha concretat molt poques vegades al Parlament.

La intenció, però, queda diluïda en el contingut de la mateixa resolució, que continua: “El PSC vol alertar, un cop més, contra l’error polític que en la nostra opinió es comet en pretendre fixar de manera unilateral data, pregunta i mecanisme local per celebrar la consulta. Malauradament aquesta iniciativa pot implicar la liquidació de qualsevol possibilitat d’exercir el dret a decidir. Aquest és un camí destinat al fracàs, que enterrarà la consulta. Nosaltres no volem repetir l’experiència fallida del Pla Ibarretxe. Per aquests motius, i en coherència amb aquest mandat, ens reafirmen en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el govern d’Espanya”.

Allò que implica “la liquidació de qualsevol possibilitat d’exercir al dret a decidir” és exactament supeditar-lo a un acord amb el govern espanyol. Tant se val que sigui del PP o del PSOE. Tots dos partits són radicalment contraris a reconèixer-lo, aquest dret. Tots dos proclamen que la sobirania a Espanya recau exclusivament en el poble espanyol. La consulta queda “enterrada” a partir del moment que se’n condiciona la celebració al pacte amb el govern espanyol. Encara més, quin “dret” és aquell que depèn per exercir-lo del permís previ dels altres?

És la resolució aprovada amb una gran majoria al passat consell nacional del PSC la que liquida el dret a decidir. I si en quedava algun dubte, només cal llegir el contingut de l’entrevista que ahir va concedir Pere Navarro a La Vanguardia. El primer secretari del PSC concretava encara més les intencions reals del seu partit: “El PSC està a favor d’una consulta acordada, de no donar suport a cap proposta que no provingui de l’acord i, sobretot, de posar l’accent en el nostre propi projecte, que és la reforma federal de la Constitució, la millor manera de canviar sense trencar amb Espanya”. Quan el periodista li pregunta si aquesta proposta de reforma constitucional inclouria el dret a decidir de Catalunya, Navarro resol taxatiu: “No. Cap Constitució no l’inclou. Nosaltres defensem la consulta com un principi democràtic, però la nostra prioritat és reformar l’Estat, solucionar els problemes entre Catalunya i Espanya. Del que estem parlant és que els catalans visquin millor”.

El “dret a decidir” del PSC actual és, doncs, un eufemisme, una trampa. El seu líder hi apel·la com a “principi democràtic” –és a dir, com a intenció-, però després l’invalida amb els fets. Els socialistes catalans hi han renunciat del tot.