Tan de bo no hagués passat mai. La tragèdia dels atacs de Barcelona i Cambrils, però, ha provocat l'efecte contrari buscat pels extremistes: la societat catalana s'ha mostrat madura, unida, sensata i sense por. La manifestació de dissabte ens ha servir per comprovar que som forts i que no ens deixarem atemorir.

Potser un dels punts àlgids de la reacció de la societat catalana han estat les paraules de Hafida Oukabir, a Ripoll. A tant pocs dies dels atemptats, un fet com aquest només es pot produir en un lloc on l'odi, la discriminació i el racisme són rebutjats per la majoria de la població. Més enllà de les tensions i de l'autocrítica necessària per millorar la cohesió, ens hem d'enorgullir d'aquest país de 7 milions de persones de tots els colors, creences i orígens.

Més enllà de les manipulacions mediàtiques semblants a les que asseguraven que ETA era responsable de l'11-M, hem comprovat que som capaços de gestionar i resoldre amb solvència una situació de crisi de primera magnitud. Això ens ha pujat l'autoestima com a societat, la qual cosa explica que –sense manies– la gent hagi plantat cara a l'hipocresia de l'Estat, representat pel monarca, d'una manera que hagués estat inimaginable fa 10 o 15 anys.

Ara l'Estat ho té més difícil per impedir per la via dels fets que els catalans exerceixin el seu dret a l'autodeterminació el proper 1 d'octubre. Pot jugar a fons la carta judicial, però l'estratègia de la por que havien fet servir fins ara ha perdut tot el sentit. Si abans no era fàcil imaginar-se les forces de seguretat de l'Estat segrestant urnes, ara sembla impossible. 

Només queda una estació intermèdia, la Diada de 11-S, per demostrar de forma definitiva la determinació d'una majoria àmplia de la societat de votar l'1 d'octubre. El Parlament i el Govern faran la seva feina, i els ciutadans, també.