La targeta de visita del conseller Romeva és el paradigma de la situació. Aquest trosset de cartró  s’ha convertit en el certificat de l’existència del mateix govern, en la prova inapel·lable de la resistència davant l’embat del Tribunal Constitucional i sobretot, gràcies la seva exhibició a les pantalles de la televisió nacional, en la icona d’una complexa circumstància en la que les paraules, els fets i les imatges no diuen sempre el mateix. L’adveniment de la república  de la confusió és volgut, s’ha d’entendre com una mena d’estratègia d’autodefensa o simulació  davant una desorientació evident, tot esperant una senyal clara per saber cap on seguir.

El títol del conseller no fa la cosa. Sabem que Afers exteriors i Acció exterior no volen dir el mateix, políticament parlant, encara que a la pràctica de les capacitats reals d’una administració regional com la Generalitat vinguin a ser el mateix. El fet que l’actual govern sigui independentista carrega d’intencionalitat la denominació de la conselleria i el conseller, però poca cosa més. Raül Romeva sembla haver assumit com a missió central de la seva funció política en aquest govern la demostració que es pot obeir i desobeir el TC en un mateix acte administratiu, encara que per això hagi de protagonitzar una de les conferències de premsa més esperpèntiques dels darrers segles. Les facultats de Periodisme i les de Polítiques haurien d’incloure aquest material audiovisual entre els exercicis pràctics de com actuar en aquestes situacions.

La pantalla de la contradicció. El titular del Departament d’Exteriors és dels qui més pateix aquesta incòmoda situació. Fa pocs dies en un article al diari escocès The National hi tornava. Alineat en la mateixa freqüència que el president Puigdemont, reptava el govern espanyol a deixar votar els catalans per demostrar que Espanya és una veritable democràcia. Sense entrar en la comparació del que deia a les setmanes posteriors al 27-S, aquesta sensata reclamació incorpora una contradicció amb la voluntat de fer-se passar per conseller d’Afers Exteriors d’un quasi estat. Si la política exterior és pròpia dels estats i el minister Romeva assegura que en fa de política exterior, com és que encara no ha guanyat el referèndum fundacional del seu estat? Imagino que a les cancelleries dels estats de veritat, especialitzats en filar prim en el llenguatge diplomàtic, li perdonaran el garbuix entre el ser i el voler ser. El joc de la targeta és per a consum intern.