Pablo Llarena s'ha convertit en un dels protagonistes indiscutibles de la política catalana i espanyola. El jutge del Suprem –que inicialment semblava que havia de ser una esperança per als presos polítics- marca des de fa mesos els tempos en l'intent de formar Govern i investir un president.

Llarena, lluny d'intentar passar desapercebut, ha buscat aquesta setmana ser el centre d'atenció. Dilluns va aconseguir eclipsar la segona visita de Felip VI des de l'1 d'octubre convertint-se en el protagonista de l'acte –gèlid i sense autoritats catalanes- de graduació dels nous jutges. El magistrat del Suprem es va deixar estimar per les càmeres i va buscar imatges com la de la conversa animada amb Ferran López, el cap dels Mossos del 155.

Aquest dijous al migdia, com s'esperava, Llarena ha vetat per segona vegada la investidura de Jordi Sànchez. Un moviment “tàctic” de Junts per Catalunya i ERC que ha tingut molt poc recorregut i que només haurà servit per tornar a comprovar el revengisme de les estructures de l'Estat contra els presos polítics. Els arguments tornen a ser jurídicament molt febles i políticament escandalosos: el jutge considera que hi ha risc de “reiteració delictiva” si fos escollit president i el responsabilitza, juntament amb la resta de processats, de desenes de contusionats entre guàrdies civils i policies nacionals el dia que els dos cossos van deixar més de 1.000 ferits arreu del país.

L'independentisme, mentrestant, ha de recuperar d'una vegada la iniciativa. Sigui apostant per un “pla D” abans de Sant Jordi com havien pactat Junts per Catalunya i ERC o bé per evitar presentar un nou candidat com sospesa ara Puigdemont. I és que no es pot permetre ni una setmana més continuant a remolc del Llarena de torn sigui intentant estratègies i astúcies per continuar demostrant la injustícia d'una repressió espanyola que fa mesos que hem pogut comprovar.