Gary Lineker ha estat restituït per la BBC després que la cadena pública britànica l'hagués apartat divendres passat del seu programa Match of the Day (partit del dia) per haver comparat des del seu compte de Twitter la política immigratòria -més aviat s'hauria de dir antiimmigratòria- del govern conservador amb la de l'Alemanya dels anys trenta. Lineker condueix el programa des de fa 24 anys i és la figura televisiva més ben pagada de la cadena. El cas de Lineker conté tot els ingredients del debat sobre el paper dels mitjans i els límits de la llibertat d'expressió, la imparcialitat i la pressió del poder polític sobre la premsa. I tot enun moment de gran polarització social i on la immigració s'ha convertit en un terreny abonat per a tot tipus de demagògies. Veiem el context. 

El govern conservador britànic, que ara encapçala el primer ministre Rishi Sunak, va presentar a inicis de març una nova llei que vol prohibir l'accés a l'asil als immigrants que, majoritàriament creuant el canal de la Mànega en pastera, arriben de manera il·legal a les costes britàniques. La llei vetarà que es puguin acollir a la legislació d'acollida i en unes setmanes seran enviats a països considerats "segurs" de la seva àrea de procedència. La impulsora del projecte és Suella Braverman, filla d'immigrants que ha construït la seva carrera com a promesa de l'ala extrema dels tories, des del seu suport entusiasta al Brexit.

Des dels rengles conservadors s'ha esgrimit com a argument el nombre creixent d'immigrants il·legals que han anat arribant al país. L'any passat van ser uns 45.000. Però el "remei" és pitjor que el mal que vol evitar. Les Nacions Unides van fer una declaració assegurant que la nova legislació violaria el dret internacional. Segons l'alt comissionat de l'ONU per als Drets Humans, hi ha elements que no es poden vulnerar en legislació migratòria, com la valoració individual de cada cas particular, així com expulsions col·lectives. Aquest és el marc del debat.

Lineker és un mite vivent al Regne Unit. Ha estat considerat un dels millors davanters del món, el tercer màxim golejador de la selecció britànica. Un jugador que, a més, ha encarnat els valors més nets del futbol. Mai ha vist una targeta groga. La decisió de la BBC d'apartar-lo va desfermar una cadena de protestes que han obligat la cadena a fer marxa enrere i replantejar la seva política sobre l'ús de les xarxes socials dels seus col·laboradors. L'episodi ha reobert algunes qüestions sobre la llibertat d'expressió en els mitjans: quin ha de ser l'estatus dels periodistes fora del mitjà? Pot una cadena restringir la llibertat dels seus col·laboradors en els seus comptes personals? I com s'ha de preservar la independència d'un mitjà, en aquest cas la BBC, sotmesa a les pressions contínues del poder establert?

Mentre la societat es polaritza, els governs intenten lligar cada cop més curt els mitjans públics. A Catalunya, ho acabem de viure amb el programa Zona Franca. El debat sovint es focalitza en episodis concrets entorn un comentari o un tuit. Però passa més desapercebut allò que és evident i no sempre es veu: el control de grans cadenes mediàtiques en unes poques mans i gairebé sempre en una línia ideològica ultraconservadora, com es comprova cada dia a la nord-americana Fox o en molts rotatius britànics del grup Murdoch.  

El fet que l'exfutbolista sigui una figura tan mediàtica i popular sens dubte ha permès que es plantegi un debat intens entorn la llibertat de paraula davant una llei injusta i que, finalment, la BBC hagi fet marxa enrere. En tot cas, es viu un pols evident en les societats occidentals entre els grans poders i els ciutadans i els col·lectius disposats a batallar pels drets i llibertats assolides. Aquest -en aquest cas un projecte regressiu que es vol imposar per un govern conservador- és el moll de l'os del tema i no una picabaralla per un tuit. I no sempre tindrem un Lineker al costat.