No és el dolor d'ovaris, que també, ni la inflor o el malestar. No és només que et condiciona les vacances a la platja, et fa forat a la butxaca i et revoluciona per dins i per fora. També és el neguit. Les anades i tornades al lavabo, el proveïment previ per si de cas, i el què em posaré per no anar amb una taca de sang al cul. És la vergonya de passejar-te amb els pantalons bruts i allò de posar-te per sobre el jerseiet o el primer que trobes per dissimular-ho. Nois, no sabeu de quina us n'heu deslliurat. Noies, ells mai ho entendran. Mai es podran posar al nostre lloc ni veuran que la punyetera regla ens trastoca la vida. Que entre mes i mes no hi ha tants dies, que entre sang i ovulació els dies passen com si res. I que la seva presència latent sempre ens juga en contra. A la feina, al temps d'oci i a l'esport, sempre hi és.

[noticiadiari]2/238853[/noticiadiari]
L'última gran i perversa revolució l'hem vist a Wimbledon. Els senyors que decideixen les regles del joc i els codis de vestimenta, els que mai es podran posar a la nostra pell, han fet un gran esforç canviant una reivindicació de les tenistes que feia temps que rondava. A partir d'ara, podran portar roba interior de color a sota de la faldilla blanca per no anar patint per la taca vermella. Això sí, aquesta peça no podrà ser més llarga que la que portin per sobre. Que no es vegi el coloret. Allò de us deixem fer perquè calleu, però només una mica. No sigui cas que s'alteri la tradició antiga i elitista del blanc impol·lut del torneig. No sigui que canviar sigui evolucionar cap a la igualtat i ens carreguem anys de regles absurdes que res tenen a veure amb l'esport i la competició. 

[noticiadiari]2/257746​[/noticiadiari]
Que el color de la roba interior sigui la notícia és que no hi ha notícia més enllà de la involució d'una societat en què encara sobrevolen massa tabús. On encara no es diuen les coses pel seu nom i on dir obertament que tens la regla i amagar els tampons quan vas al lavabo és massa freqüent. En un món normal i amb una espècie evolucionada la menstruació ja no hauria de ser un tema de debat més enllà de fer-ho fàcil. D'ajudar aquelles esportistes que no poden competir al màxim nivell quan tenen la regla. I no només per si es taquen la roba o no, sinó pel cansament, el dolor i el no estar per històries. 

I amb tot això una altra reflexió sobre l'esport i les faldilletes. Són les marques esportives, que volen vendre a qualsevol preu, i els esdeveniments esportius, que encara es pensen que ensenyar cuixa dona més audiència. És a l'esport on encara queda molt camí a fer amb la igualtat. Començant pels sous, continuant amb els desavantatges a l'hora de posar les competicions esportives al lloc on es mereixen i acabant amb les imposicions estètiques a les que ens tenen acostumats. Es tracta de donar llibertat perquè anem llargues, curtes, blanques o de colors, amb calces o sense. Perquè es vesteixin i ens vestim com ens doni la gana, com ens surti dels ovaris.

[noticiadiari]2/259633​[/noticiadiari]