Un dels grans esdeveniments del procés d'aquests dies ha sigut la cimera pel referèndum del passat divendres. Tot han sigut crítiques pel costat del sector "independentista autèntic", que si estem fent l'idiota cedint a Colau el discurs, que hem caigut, de nou, en la trampa del referèndum pactat.
Ja és massa freqüent la crítica del sector "tribunero" de l'independentisme. Articulistes, opinadors i analistes que tot ho saben, que sense haver-ne tingut mai cap responsabilitat política de cap tipus, enlloc, ells serien els millors pilots del procés. Sembla com si tot fos un joc de voluntats, on l'únic que ens cal és fer una DUI, posar pit i collons, que es tracta de genitals i no de tanta política. Que en Puigdemont, Junqueres, i la resta només volen donar voltes sense arribar enlloc.
La veritat és que el divendres hem passat la patata calenta al sector dels comuns. Els comuns tenen un bon grapat de vots independentistes, una quarta part del votant de Catalunya Sí Que Es Pot el 27-S eren independentistes, i En Comú Podem va recollir bastant més vots independentistes en les dues eleccions espanyoles. No només això, els seus votants majoritàriament són sobiranistes.
Els comuns no poden eludir el debat del referèndum i quedar-se en les buides paraules de Rabell de "referèndum pactat o pactat". Es veuen obligats a acompanyar a les forces independentistes cap al referèndum pactat o no, el 2017. Si els comuns són percebuts com a opositors a un referèndum d'independència ells patirien més que ningú una desfeta electoral en unes eleccions catalanes avançades.
Sabem que els comuns juguen a un joc de no posicionar-se fins al darrer moment. S'han vist obligats a donar suport a Artur Mas o Carme Forcadell quan la justícia espanyola els ha imputat. Sabem que no es posicionaran a favor d'un referèndum unilateral si no veuen que no hi ha més sortida i sempre al darrer moment. Però això no va de reclutar els més ferms i els més purs a la causa independentista sinó de ser pragmàtics.
Potser al govern de Junts pel Sí no hi ha tant innocent ni tan empanat com alguns il·lustres analistes del sector tribunero de l'independentisme ens volen fer creure. I de fet, el que facin ànimes tan buides com les de Rabell, Fachín o Coscubiela importen ben poc. La veritable líder dels Comuns és Colau, i aquesta només es mulla en l'últim moment, i pel moment a l'hora de la veritat, sempre s'ha mullat just al costat dels independentistes.
Ja és massa freqüent la crítica del sector "tribunero" de l'independentisme. Articulistes, opinadors i analistes que tot ho saben, que sense haver-ne tingut mai cap responsabilitat política de cap tipus, enlloc, ells serien els millors pilots del procés. Sembla com si tot fos un joc de voluntats, on l'únic que ens cal és fer una DUI, posar pit i collons, que es tracta de genitals i no de tanta política. Que en Puigdemont, Junqueres, i la resta només volen donar voltes sense arribar enlloc.
La veritat és que el divendres hem passat la patata calenta al sector dels comuns. Els comuns tenen un bon grapat de vots independentistes, una quarta part del votant de Catalunya Sí Que Es Pot el 27-S eren independentistes, i En Comú Podem va recollir bastant més vots independentistes en les dues eleccions espanyoles. No només això, els seus votants majoritàriament són sobiranistes.
Els comuns no poden eludir el debat del referèndum i quedar-se en les buides paraules de Rabell de "referèndum pactat o pactat". Es veuen obligats a acompanyar a les forces independentistes cap al referèndum pactat o no, el 2017. Si els comuns són percebuts com a opositors a un referèndum d'independència ells patirien més que ningú una desfeta electoral en unes eleccions catalanes avançades.
Sabem que els comuns juguen a un joc de no posicionar-se fins al darrer moment. S'han vist obligats a donar suport a Artur Mas o Carme Forcadell quan la justícia espanyola els ha imputat. Sabem que no es posicionaran a favor d'un referèndum unilateral si no veuen que no hi ha més sortida i sempre al darrer moment. Però això no va de reclutar els més ferms i els més purs a la causa independentista sinó de ser pragmàtics.
Potser al govern de Junts pel Sí no hi ha tant innocent ni tan empanat com alguns il·lustres analistes del sector tribunero de l'independentisme ens volen fer creure. I de fet, el que facin ànimes tan buides com les de Rabell, Fachín o Coscubiela importen ben poc. La veritable líder dels Comuns és Colau, i aquesta només es mulla en l'últim moment, i pel moment a l'hora de la veritat, sempre s'ha mullat just al costat dels independentistes.