Recentment, més d’un centenar d’entitats, entre elles Òmnium Cultural, han signat el Manifest per un Pacte pel Padró a Catalunya. La iniciativa neix de la proposta de la Xarxa pel Padró per tal d’assegurar un pacte social que blindi l’empadronament sense condicions en compliment estricte de la llei de règim local. El fet que alguns ajuntaments catalans posen traves a un tràmit administratiu que és un dret i una obligació pel conjunt de la població és una realitat denunciada no només per les entitats socials, sinó per diverses instàncies com el síndic de greuges de Catalunya. L’empadronament, com a obligació i garantia administrativa, és un deure pendent a assegurar.
En l’àmbit dels drets bàsics el padró es considera un "dret d’accés a drets" o un "metadret". Això vol dir que es tracta d’un registre administratiu que no només és important perquè permet conèixer les persones en nombre real que viuen habitualment a un municipi, sinó perquè de l’empadronament en depenen els drets fonamentals. Posar obstacles a l’empadronament és una vulneració directa a tots aquests altres drets bàsics. En el cas de les persones d’origen estranger, aquesta vulneració pot tenir un impacte encara més greu, ja que moltes vegades l’accés a serveis essencials com la sanitat, l’educació, o l’obtenció d’una regularització administrativa que depèn directament del padró. Això converteix aquest tràmit en una línia divisòria entre la inclusió i l’exclusió social efectiva.
Tenim un país que en la seva experiència històrica sociopolítica ha centrat les seves orientacions discursives en el reconeixement de la diversitat i la redistribució social. Però en termes reals, hi ha una inoperativitat del model d’integració social si no tenim en compte que la igualtat de drets és un principi fonamental de la cohesió social. I, a més, que aquests drets no poden convertir-se en formes de control social que afavoreixin el racisme institucional. Dificultar el padró pot llegir-se com una acció de buidatge i dèficit creixent de drets socials. I quan perillen els drets socials perillen també els drets culturals. Perilla la possibilitat de generar entorns compartits de vida. Especialment, quan l’augment del discurs polític xenòfob d’ultradreta es fa fort a tot Europa.
Des d’òmnium Cultural no restem alienes a la demanda de protecció del conjunt de drets bàsics, que considerem inseparables. Si el nostre és un projecte de construcció nacional que es basa en la idea de la defensa de la justícia i els drets per al conjunt del poble català, quan parlem de cohesió social no n’hi ha prou amb pensar a generar espais compartits de convivència. Cal entendre la dimensió estructural del racisme i començar a treballar-hi activament com un element propi de la construcció nacional. Si no és així, resultarà impossible teixir processos de democratització i construcció de pertinença compartida a Catalunya.
Reconèixer els efectes estructurals del racisme vol dir també garantir que ningú quedi fora de les polítiques públiques per manca d’un tràmit com l’empadronament, especialment en un context en què molts dels nous catalans ja viuen processos de precarització múltiple. Però és que a més a més, si ho mirem des de la perspectiva dels drets lingüístics i l’accés i ús del català, camp de treball d’Òmnium Cultural, assegurar l’empadronament a Catalunya pot tenir un impacte molt positiu en l’aprenentatge i ús de la llengua catalana.
En primer lloc, per una qüestió tan senzilla i fonamental com que, l’estabilitat residencial i administrativa redueix les través de vulnerabilitat quotidiana i permet dedicar temps i energia a altres necessitats. Entre aquestes, també l’aprenentatge. D’una banda, i com hem dit, l’empadronament és fonamental per a l’accés al sistema educatiu. I aquest, és una de les baules fonamentals d’aprenentatge lingüístic generador directe d’espais d’immersió amb la llengua. No només això és important en l’àmbit l’escolar, també per a l’accés a cursos de català per a adults en què ben sovint s’exigeix l’empadronament per a la matrícula. Per tant, l’empadronament és clau per facilitar l’aprenentatge formal del català per part de la població adulta.
En segon lloc, hem parlat també de l’empadronament per aquesta funció de “dret de drets” que fa en relació amb l’accés als serveis públics, tant els més generals com els més específics, en l'àmbit local. En conseqüència, l’empadronament facilita la participació en la vida comunitària, per exemple en les activitats del municipi, la xarxa d’equipaments, les biblioteques, etc. que habitualment tenen el català com a llengua d’ús comú. El model de cohesió a través de la llengua és un dels objectius fonamentals del catalanisme social en què treballa Òmnium Cultural. Si ens creiem que el català és i ha de ser llengua compartida, garantir l’empadronament és una de les eines de base per a assegurar que el paper de la llengua es mantingui i desenvolupi com a estructura bàsica de construcció nacional.