Falta menys d’un mes perquè se celebrin les eleccions espanyoles i no hi ha dia que no llegim o escoltem propostes polítiques polèmiques dels qui es postulen per governar l’Estat. L’última i una de les més cridaneres és l’herència universal que proposa Yolanda Díaz. La líder de Sumar planteja entregar 20.000 euros a tots els joves a partir dels 23 anys perquè emprenguin o es formin. L’ajuda suposaria una despesa anual d’uns 10.000 milions i es finançaria a través d’un impost a les grans fortunes amb l’objectiu de frenar la desigualtat social. Certament en això a Espanya hi ha molt camp per recórrer: el 10% més ric concentra tres quartes parts de tota la riquesa i la meritocràcia brilla per la seva absència; la segona persona més rica d’Espanya és la filla de la persona més rica d’Espanya.

Tot i això, la mesura deixa en l’aire massa preguntes: realment aquesta herència universal generarà més igualtat d’oportunitats? Servirà per reduir la concentració de la riquesa? És viable econòmicament? Com demostraran els joves que no es gasten els diners en altres coses? 

És també qüestionable l'eficàcia del cafè per a tothom que comporten les ajudes universals. Es planteja que cobri els mateixos 20.000 euros la filla d’una família adinerada que la d’una família vulnerable i es decideix unificar-ho, en part, per la impossibilitat de validar logísticament si es compleixen els requisits o no. Els defensors de les ajudes universals asseguren que d’aquesta manera s’eviten estigmes i s’elimina la trampa de la pobresa i la burocràcia que comporten les ajudes condicionades. Sembla mentida que al 2023 encara no tinguem els mecanismes per poder entregar aquestes ajudes en funció de qui més ho necessita sense haver de passar mil i una traves burocràtiques. Què han de fer els polítics sinó mirar de gestionar aquestes coses i aconseguir un sistema àgil capaç d’ajudar amb més recursos als qui més ho necessiten sense que això suposi entrar en un laberint administratiu?

Sumar vol que els 20.000 euros de l’herència universal siguin un dret i no un subsidi, però caldria diferenciar entre serveis essencials universals com la sanitat, l’educació o les pensions i les ajudes destinades a revertir els greuges estructurals. 

Ara l’herència universal torna a centrar aquest debat, però trobem exemples d’ajudes universals per part de totes les administracions. Sense anar més lluny, el xec de 100 euros de la Generalitat per comprar material escolar que rebran totes les famílies o bona part del paquet de mesures del govern de Sánchez per intentar abaixar la inflació. S’ha rebaixat l’IVA de la llum, del gas i dels aliments a tothom per igual i fins al moment la factura no ha estat menor: 47.000 milions d’euros, més que tot el pressupost de la Generalitat pel 2022.

Per a molts, la mesura de Sumar és utòpica i populista, però compleix un objectiu necessari: el d’abordar com podem posar fi a la desigualtat d’oportunitats en funció de la família en la qual naixem. Parlem més d’això, perquè mentre ho fem, no parlarem de les lones d'odi que penja l’extrema dreta.