Entrevistada per Roger Escapa a El Suplement de Catalunya Ràdio, la consellera Alícia Romero, ha donat a entendre que el govern del PSOE està disposat a fer concessions a Junts per aprovar el nou model de finançament. Romero ha fet referència explícita a elements rellevants del càlcul de què li toca a cada comunitat, com ara la població ajustada, el cost de la vida, o el fet de tenir una llengua pròpia o no. Qüestions que no estan resoltes de manera satisfactòria en la reforma que s’haurà de votar al Congrés, i que probablement PSOE i ERC van deixar obertes a propòsit, pensant en la necessitat aritmètica de sumar Junts a l’acord per poder-lo aprovar. La idea seria que, igual que Junqueras va justificar el seu sí amb una xifra (4.700 milions més per a la Generalitat), Puigdemont pugui ara, millorant significativament la xifra, presumir de defensar Catalunya millor que els republicans.

És curiós com s’han invertit els papers en el teatre polític català. Amb el finançament, ERC li fa a Junts el mateix xantatge polític i emocional que CiU li va fer a ERC quan es va votar l’Estatut en referèndum: no podem renunciar a una millora objectiva, si votes en contra ens quedem com estem. En aquell moment, ERC es va mantenir ferma en el seu rebuig al pacte Mas-Zapatero, però el poble no va seguir la consigna de votar ‘No’ a l’Estatut retallat. S’imposà el pragmatisme més cru: “no és el que volíem, però és millor que el que tenim”. Després d’haver empès com ningú el procés, i de fer creure que estava negociant el fons del conflicte amb el PSOE en el postprocés, ara és ERC qui fa de Convergència, sense ni tan sols haver-se pres la molèstia de canviar de líder per vendre el peix al cove de tota la vida.  

Si és cert que el PSOE està disposat a cedir, Junts ho tindrà difícil per mantenir-se en el no. Tenint els serveis públics com els tenim, en nom de què o de qui se li pot negar a la Generalitat més de 5.000 milions d’euros addicionals anuals? Com ho expliques als ciutadans que fan cua al CAP i a l’hospital, o a les famílies que porten els fills a la pública? Com ho justifiques davant dels metges i mestres en vaga per més recursos? Havent abandonat l’estratègia de l’exili, desmuntat el Consell de la República, esborrant la DUI del diccionari, investit Sánchez i reconstruïts ponts amb la patronal, quin rendiment té ara per a Junts el lema “concert econòmic o res”? Si Junts aspira a governar la Generalitat després de les pròximes eleccions, no vol trobar-se-la amb més recursos? Hi ha la possibilitat d’un acord millor amb el pròxim govern de PP i VOX?

Totes aquestes preguntes i unes quantes més són les que haurà de contestar-se Junts les setmanes que venen. El partit ja ha perdut la batalla amb Orriols en el debat sobre la immigració. A peu de carrer, la percepció és que, si vols votar contra la immigració, la papereta útil és la d’Orriols. En la qüestió del finançament, en canvi, la competició és amb ERC i el PSC per presentar-se com el partit que millor defensa els interessos immediats dels catalans. Si Junts també perd aquest posicionament, i amb l’èpica independentista al congelador, què li quedarà per demanar el vot quan toqui anar a les urnes?